13 gen 2020 Les eleccions més temudes
Tothom s’ho demana i ningú té la resposta. Quan se celebraran eleccions a Catalunya? No ho sap ni qui té la facultat de firmar la convocatòria de nous comicis, el president de la Generalitat. La situació judicial de Quim Torra –el cap del qual es disputen la Junta Electoral Central i el Suprem– complica qualsevol previsió. En tot cas, dins del Govern tothom dona per esgotada la legislatura, per bé que es considera imprescindible que es puguin aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2020 abans d’enfilar la recta final. La consellera Budó ha declarat que això podria concretar-se al gener perquè els nous comptes siguin “efectius” a partir de l’abril. Amb l’aval d’ERC al nou govern espanyol, el compromís dels comuns amb aquest objectiu ha quedat assegurat.
Suposem que al gabinet Torra li queda mig any: se li faran llargs aquests mesos, i també curts
L’estiu o la tardor d’aquest any són els dos moments més probables de la cita electoral amb què treballen els partits, sempre a mercè de les giragonses judicials que afecten la presidència de la Generalitat i de les consideracions de Puigdemont des de Waterloo; és sabut que Torra no prendrà cap decisió en aquest sentit que no respongui a la voluntat de l’expresident i eurodiputat, a qui ara toca gestionar la seva nova condició, que, com la de Comín, està sotmesa al suplicatori que haurà de votar el Parlament Europeu.
Posem que al Gabinet Torra li queda mig any de recorregut, Seran uns mesos que es faran llargs de passar, sobretot perquè la posada en marxa de la taula de diàleg amb els governs català i espanyol accentuarà les divisions entre JxCat i ERC. La paradoxa és que aquests mesos, alhora, se’ls faran curts a aquests mateixos partits, perquè han de preparar les eleccions més temudes per a l’independentisme. Per què les temen? Perquè ens diran quina estratègia compta amb més suport i quina opció és la que haurà de liderar els nous temps. ERC espera consolidar la posició principal que han apuntat els resultats de les municipals i les generals, mentre que JxCat vol recuperar-se i repetir l’èxit del 21D i el de les europees.
Diversos experts preveuen uns resultats ajustadíssims, amb un escenari complicat en què tres forces podrien obtenir un nombre semblant de diputats: ERC, JxCat i PSC. A distància, els comuns, i una caiguda en picat de Cs, factor que explicaria, entre altres causes, la recuperació dels socialistes. El quadre es completaria amb un PP residual com ara (potser amb presència testimonial de Vox), una CUP amb més vots gràcies als contraris a l’estratègia republicana, i la gran incògnita. Quina és? L’eventual participació d’una opció (o més d’una) que disputi a JxCat una part del vot sobiranista, el més procliu al pragmatisme.
El grup de Poblet no tardarà a prendre una decisió sobre això. El repte d’aquest sector és trobar un cap de llista que tingui prou credibilitat per fer-se escoltar i esgarrapar sufragis (per obtenir un grup frontissa), competint amb Pere Aragonès i –molt probablement– amb Carles Puigdemont, el gran actiu dels postconvergents. Entrarem, es vulgui o no, en un nou relat.