25 mar 2020 Filles que són dures

La meva filla em mostra el futur perquè, de fet, està construint el present. La normalitat amb la qual avui en dia es condemnen visions i comportaments que nosaltres, dones i homes que vam néixer al segle XX, hem tendit a relativitzar o a disculpar, potser perquè hi hem conviscut sempre, potser perquè ho hem vist en els nostres pares, en els nostres amics, en nosaltres mateixos.
 
És la duresa —vull pensar— que mira de superar segles d’amenaces i de maltractaments, de pors i d’injustícies, de silencis i d’indiferència feridora. Una duresa compensatòria? Tal vegada. Enmig de la meva mare i de la meva filla, arriba el moment de repensar moltes coses i, sobretot, d’extirpar actituds que són trampes quotidianes que parem a les dones que ens envolten.
 
Consulta l’article fent clic aquí