17 gen 2021 Els idus del no-res
No sabrem mai quant hi ha de preocupació noble per l’interès general i quant d’oportunisme i tacticisme de poca volada en la decisió d’ajornar les eleccions catalanes fins al dia 30 de maig. Però no us escandalitzeu, encara que estigueu tips de la pornografia del cinisme barat: sovint, la política democràtica ofereix l’espectacle atroç de l’ambigüitat inescrutable de les intencions del que governa. De fet, desperta admiració general qualsevol polític que aconsegueix el que els carrinclons anomenen un win-win : fer una cosa que li dona avantatge i que, alhora, beneficia objectivament el conjunt de la ciutadania. Quan això succeeix, el sistema va com una bicicleta nova, plou i fa sol, i les bruixes es pentinen. S’anomena intel·ligència política, i forma part de la màgia del comandament que la maniobra no es noti gaire, al contrari del que passa en el nostre pessebre actual.
 
El que més em fascina del càlcul partidista d’uns i altres (de tots els partits sense excepció) sobre mantenir o no el 14 de febrer per a les eleccions al Parlament és la ingenuïtat revestida d’astúcia segons la qual el pas del temps –del febrer al maig– empetitirà o engrandirà forçosament la seva sort a les urnes. Ningú no ho sap, tot és pura superstició. “Si votem ara, guanyaré clarament”, diu un; “si votem a la primavera, tindré un resultat millor”, diu un altre. Expectatives convertides en fe. Hi ha tendències, però res no s’esdevindrà mecànicament.
 
Hi ha nostàlgia dels vidents antics, per això s’encarreguen tants sondejos
 
Hi ha nostàlgia dels vidents antics, per això s’encarreguen tants sondejos. “Compte amb els idus de març!”, li va dir l’endeví a Juli Cèsar. Avui, Aragonès, Borràs, Illa i tots els altres escolten atentament allò que els expliquen els seus estrategs de campanya, ja que no volen morir a les urnes per haver estat tan confiats com l’home més poderós de la República. Dos punts cap avall, mig punt cap amunt… Sumes i restes obsessives a les oficines dels partits, per entreveure els idus de febrer, amb un ull posat a les dades diàries de la covid. La lectura de les vísceres de l’ocell tenia una mica més de poesia. Com correspon a una legislatura exhausta, ara som en mans dels idus del no-res.