18 gen 2021 La gent passa
Us explicaré un secret: a una gran majoria de ciutadans els és absolutament indiferent la data de les eleccions al Parlament, un assumpte que omple pàgines i minuts als mitjans. La meva modesta conclusió –discutible, com totes– prové de les dades del prestigiós Institut d’Observació d’Actituds d’Amics, Coneguts i Saludats, un organisme que existeix des de molt abans que les empreses que fan sondeigs. Els periodistes –ho diguem o no– fem servir sovint la informació que ens aporta aquest Institut, que és més vell que l’anar a peu. Esclar, no es tracta de ciència, però no us alarmeu: la ciència que s’aplica a les enquestes tampoc és infal·lible, i, per tant, som en un terreny ple de misteris, ombres i miratges, per això les urnes donen sorpreses. La política és un univers de percepcions: l’anàlisi del que passa sempre ha de tenir en compte el que sembla que passa. I aquesta dimensió es capta sortint al carrer i parant l’orella, i separant el gra de la realitat viscuda de la palla de les xarxes (que distorsionen tots els escenaris).
 
Com dic, a la gent li és ben igual votar el 14 de febrer o el 30 de maig. Quan escric “gent” em refereixo a la majoria de contribuents catalans, amb l’excepció de les persones que viuen intensament els avatars polítics com una cosa personal (una minoria) i de les elits amb responsabilitats sobre sectors sensibles, cas –per exemple– dels màxims dirigents de les patronals Foment i la Pimec. Al costat d’aquesta indiferència ciutadana per la cita amb les urnes hi ha el fet objectiu que hem arribat al cap del carrer i la taronja està totalment espremuda. El Govern fa mesos que està sense impuls, sense president i sense projecte, i aquest quadre fa que la societat civil no pugui parlar a fons de res amb l’administració catalana. El febrer de l’any passat el president Torra va proclamar que “aquesta legislatura ja no té més recorregut polític”. La provisionalitat ha donat pas a la floridura. L’espectacle és descoratjador. Quan arribem al maig, tots els consellers estaran macerats en una barreja de fatalisme i agonia
 
A una gran majoria de ciutadans els és absolutament indiferent la data de les eleccions al Parlament
 
El fet que la majoria del país passi de les eleccions ens indica que els catalans han desconnectat del seu Govern i que només el tenen present quan fan servir els serveis bàsics (salut, educació, etcètera) o quan han de resoldre problemes que els afecten directament (obrir o tancar la botiga, per exemple). També ens diu –reconec que és una inferència discutible– que molts votants no esperen que els futurs governants de la Generalitat puguin capgirar res; cal recordar que el darrer sondeig de La Vanguardia posa damunt la taula que un 34% d’enquestats creuen que la situació política d’aquí un any serà igual i un 27,1% pensen que serà pitjor, mentre que només un 27,4% tenen expectatives favorables. Actualment, i segons la mateixa enquesta, un 58,4% la qualifiquen de dolenta. Afegim que la gestió de l’Executiu autonòmic té el suspens d’un 60,4% dels enquestats, una dada més que rellevant. Així doncs, ens espera una campanya llarga i nerviosa fins al mes de Maria. Un teatre que no tindrà –em sembla– gaire atenció per part del públic.