ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | La gent passa
6608
post-template-default,single,single-post,postid-6608,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

18 gen 2021 La gent passa

Us explicaré un secret: a una gran majoria de ciutadans els és absolutament indiferent la data de les eleccions al Parlament, un assumpte que omple pàgines i minuts als mitjans. La meva modesta conclusió –discutible, com totes– prové de les dades del prestigiós Institut d’Observació d’Actituds d’Amics, Coneguts i Saludats, un organisme que existeix des de molt abans que les empreses que fan sondeigs. Els periodistes –ho diguem o no– fem servir sovint la informació que ens aporta aquest Institut, que és més vell que l’anar a peu. Esclar, no es tracta de ciència, però no us alarmeu: la ciència que s’aplica a les enquestes tampoc és infal·lible, i, per tant, som en un terreny ple de misteris, ombres i miratges, per això les urnes donen sorpreses. La política és un univers de percepcions: l’anàlisi del que passa sempre ha de tenir en compte el que sembla que passa. I aquesta dimensió es capta sortint al carrer i parant l’orella, i separant el gra de la realitat viscuda de la palla de les xarxes (que distorsionen tots els escenaris).
&nbsp
Com dic, a la gent li és ben igual votar el 14 de febrer o el 30 de maig. Quan escric “gent” em refereixo a la majoria de contribuents catalans, amb l’excepció de les persones que viuen intensament els avatars polítics com una cosa personal (una minoria) i de les elits amb responsabilitats sobre sectors sensibles, cas –per exemple– dels màxims dirigents de les patronals Foment i la Pimec. Al costat d’aquesta indiferència ciutadana per la cita amb les urnes hi ha el fet objectiu que hem arribat al cap del carrer i la taronja està totalment espremuda. El Govern fa mesos que està sense impuls, sense president i sense projecte, i aquest quadre fa que la societat civil no pugui parlar a fons de res amb l’administració catalana. El febrer de l’any passat el president Torra va proclamar que “aquesta legislatura ja no té més recorregut polític”. La provisionalitat ha donat pas a la floridura. L’espectacle és descoratjador. Quan arribem al maig, tots els consellers estaran macerats en una barreja de fatalisme i agonia
&nbsp

A una gran majoria de ciutadans els és absolutament indiferent la data de les eleccions al Parlament

&nbsp
El fet que la majoria del país passi de les eleccions ens indica que els catalans han desconnectat del seu Govern i que només el tenen present quan fan servir els serveis bàsics (salut, educació, etcètera) o quan han de resoldre problemes que els afecten directament (obrir o tancar la botiga, per exemple). També ens diu –reconec que és una inferència discutible– que molts votants no esperen que els futurs governants de la Generalitat puguin capgirar res; cal recordar que el darrer sondeig de La Vanguardia posa damunt la taula que un 34% d’enquestats creuen que la situació política d’aquí un any serà igual i un 27,1% pensen que serà pitjor, mentre que només un 27,4% tenen expectatives favorables. Actualment, i segons la mateixa enquesta, un 58,4% la qualifiquen de dolenta. Afegim que la gestió de l’Executiu autonòmic té el suspens d’un 60,4% dels enquestats, una dada més que rellevant. Així doncs, ens espera una campanya llarga i nerviosa fins al mes de Maria. Un teatre que no tindrà –em sembla– gaire atenció per part del públic.

Etiquetes: