04 jul 2021 Habeas corpus
Es van arribar a presentar cent tres sol·licituds d’habeas corpus relacionades amb els estudiants confinats en un hotel de Palma. La jutgessa de guàrdia no en va admetre cap, la qual cosa és una noticia excel·lent: és indispensable que les institucions funcionin bé quan una part de la societat es mou per deliris i es desconnecta de la realitat. Els pares que van parlar de segrest dels seus fills i van demanar l’habeas corpus són la mena de gent que, en comptes de criar ciutadans responsables, alimenten consumidors capriciosos de l’Estat de benestar que creuen ser visitants d’un parc temàtic perpetu. Fa gairebé un segle, Ortega y Gasset va anunciar el sorgiment de l’home-massa; avui, aquesta figura s’ha sofisticat i porta un smartphone enganxat a la mà.
Sé que aquest assumpte és extremadament polèmic, com tot el que té a veure amb la triangulació pares-fills-institucions. Això fa que molts abandonin la raó i es deixin portar només per un factor: la voluntat de sobreprotegir els infants o adolescents de casa, peti qui peti. L’actitud dels progenitors que exigeixen un habeas corpus per alliberar la criatura del confinament sanitari és calcada a la dels que desautoritzen els professors a les escoles i els instituts, perquè el seu nen ha estat suposadament incomprès, menystingut o maltractat dins de l’aula. La persona-massa en condició de defensora a ultrança dels seus fills pot resultar tan incansable com corrosiva, bo i més en un context en el qual s’ha convertit en dogma una concepció egoista, primària i estúpida de la llibertat, que és la mateixa que Díaz Ayuso va repetir durant la campanya electoral madrilenya. És la llibertat de fer cerveses a les terrasses dels bars.
Els pares alimenten consumidors capritxosos
A mi no m’estranya que una part del jovent confinat a Mallorca hagi actuat pitjor que les mones del zoològic. Saben que els seus pares justifiquen qualsevol excés que facin perquè la culpa sempre és “dels altres”.