18 feb 2022 Faula de l’autonominada
Ayuso no estava entre els nominats. El millor de la rondallística política és que la lliçó només es descodifica quan els esdeveniments s’han refredat, sota la llum groga dels historiadors. Hi va haver un temps en què Aznar (“jo soc el teu pare”) va bressolar dues criatures com presumptes hereus del seu llegat: al primer li va posar el nom d’Albert Rivera (i va créixer fora dels verals populars) i al segon el va batejar com Pablo Casado (producte genuí de la casa). L’expresident va repartir expectatives i carícies entre els dos cadells, per veure qui tenia el quall (a Madrid això del cuajo és important) per liderar la dreta. Des de la FAES, els aznarians buscaven un hereu que, després de l’etapa de Rajoy, havia de recol·locar les sigles en la via que mena directa a la Moncloa.
O Díaz Ayuso es queda amb el timó del PP o el PP es fot la patacada
Rivera va ser devorat pel seu ego i Casado prova d’enlairar-se sense gaire encert. Mentre els dos aspirants perdien encant, Abascal, el fill ofès de “la derechona”, va aconseguir que els ultres entressin al Parlament, amb l’alè al clatell del líder que va cursar un màster sobtat, fet que en altres països hagués estat el final de l’aventura. I, en això, va arribar ella: Isabel Díaz Ayuso –amb l’ajuda de Miguel Ángel Rodríguez– va actuar sense demanar permís, sense tenir tanda i sense esperar la unció sacrosanta d’Aznar. Ni Rivera ni Casado, la presidenta de Madrid és l’autonominada, perquè ha tingut la gosadia de creure-s’ho. I perquè ha connectat sense manies amb la gent i, de propina, competeix amb els de Vox sent més i menys que els ultres, segons convingui. Els patricis del PP fa temps que desitgen convertir-la en la Dama de Ferro contra el socialisme sanchista. Ella guanyarà aquesta guerra.
O ella es queda amb el timó del PP o el PP es fot la patacada. Aquesta és la disjuntiva que recorre, com un subtext danès, la peripècia que ahir es va representar al guinyol mediàtic. Que el vodevil tingui ombres de corrupteles familiars no suposa un fre a les expectatives de la musa del trumpisme castís. Ja se sap que al votant del PP –com el seu dia al votant del PSOE o al de Convergència– aquestes coses el preocupen poc, que Bárcenas va cantant i la vida continua com si res. Ayuso guanya per la desimboel cuajoltura i Vox creix pel mateix, davant la qual cosa Casado sona com una veu perduda dins una llauna caducada.