11 abr 2022 ANC, de llebre a destorb
Hi ha actors polítics que porten més malament que d’altres el pas del temps. Les bases de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han acordat dues coses que representen la voladura descontrolada d’aquesta organització: impulsar una “llista cívica” al marge dels partits per a les eleccions al Parlament i denunciar tots els pactes de forces independentistes (sobretot a escala local) amb el PSC. Aquestes iniciatives es posen damunt la taula enmig de duríssims retrets a ERC i Junts, en un moment en què plega la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i cal escollir nova direcció. Segons l’entitat que va ser motor de les grans manifestacions independentistes i que avui s’oposa a la taula de diàleg, “tenim un Govern i un Parlament que acata les contínues agressions polítiques i judicials de l’Estat espanyol”.
L’ANC va néixer l’any 2012, justament quan la Convergència d’Artur Mas va abraçar oficialment la causa d’un Estat català sobirà. Amb Carme Forcadell al capdavant, aquesta entitat va actuar respecte als tres partits independentistes i el Govern com la llebre mecànica en les curses de llebrers. “President, posi les urnes”, va ser una frase que va trastocar totes les previsions. El resultat d’aquell moment va ser el lema “Tenim pressa”, que va convertir-se en un dogma al qual es va sotmetre qualsevol decisió de la cúpula independentista.
L’entitat ha optat per presentar-se com a guardiana de la puresa i l’ortodòxia processista
Ara com ara, l’ANC no ha fet autocrítica i s’ha especialitzat en el conreu del rebuig als partits i “els polítics professionals” pel fet de no mantenir la confrontació amb l’Estat. A diferència d’Òmnium, que fa molts equilibris (no sempre fàcils, com s’ha vist amb l’assumpte de la immersió lingüística) per mantenir-se en una zona d’intersecció a favor de consensos amplis, l’ANC ha optat per presentar-se com a guardiana de la puresa i l’ortodòxia processista, un biaix notablement antipolític. La pretensió de fer una llista des de l’ANC (que recorda l’ocurrència de la “llista sense polítics” que Quim Torra promovia abans de sumar-se a Junts) representa anar un pas més enllà i la voluntat de transformar-se en una marca que competeixi contra ERC, Junts i la CUP. A les passades municipals, la direcció de l’ANC va donar el seu suport a les candidatures de la plataforma Primàries Catalunya, un gest que va provocar la protesta de molts socis.
A la llum del darrer sondeig del CEO, que indica un eventual retrocés de Junts i una preponderància clara dels partidaris de la solució pactada per sobre dels que prefereixen la via unilateral (excepte entre l’electorat de la CUP), no sembla que una candidatura de l’ANC als futurs comicis autonòmics pugui tenir gaire èxit, seria només un destorb. D’altra banda, aquesta nova oferta hauria de pescar entre els votants cupaires i aquells que se senten més motivats per la retòrica desobedient de Laura Borràs, la qual cosa portaria a fragmentar encara més un
espai que perd atractiu social a mesura que hi creix la discòrdia.