02 mai 2022 El que no es diu
El marge, en cada crònica es parla del marge. Em refereixo al “marge de maniobra” que tenen uns i d’altres per recompondre les relacions malmeses entre l’Executiu central i ERC. Els republicans van votar dijous en contra del decret anticrisi de Pedro Sánchez, que va tirar endavant perquè els bascos –també EH Bildu– van mantenir-se dins de la majoria governamental. Les paraules de la ministra Robles en seu parlamentària –que justificaven un espionatge que no confirmava ni desmentia– van reduir considerablement el marge –un altre cop el marge– d’actuació dels d’Oriol Junqueras, com va anunciar el president Aragonès, poca estona després que la titular de Defensa estripés el guió escrit per la Moncloa per afrontar aquest escàndol. ERC espera un gest important de Sánchez per tornar al bloc de la governabilitat, però el marge –ai– del líder socialista s’ha empetitit després que els mitjans de la dreta hagin entronitzat Robles com a campiona sacrosanta de la raó d’Estat desacomplexada.
Si ERC decideix sortir de la majoria parlamentària a Madrid, quedarà en terra de ningú
De tot aquest quadre hi ha una cosa que no es diu: si els republicans no obtenen una resposta prou satisfactòria del Gabinet PSOE-Podem i decideixen sortir definitivament de l’actual majoria parlamentària a Madrid, quedaran en terra de ningú. Per què? Molt senzill: hauran d’admetre el fracàs de la seva via possibilista però no podran retornar als postulats de la via unilateral i la confrontació amb l’Estat, que és la que Junts ha convertit en bandera, precisament per diferenciar-se dels seus socis al Govern i rivals a les urnes. A més, ERC no podrà tornar a abraçar l’estratègia de la desobediència, l’agitació i el desbordament al carrer perquè, malgrat la congelació de la taula de diàleg i el Catalangate, les condicions objectives per a l’independentisme no han canviat substancialment des del moment en què Aragonès arriba a la presidència.
La societat catalana –incloses les bases del moviment independentista– està centrada en els problemes que es deriven de la crisi postpandèmica i l’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna. Si parleu amb alcaldes i regidors, sabreu que, ara com ara, no hi ha un ambient propici per repetir les grans mobilitzacions que van desembocar en el Primer d’Octubre del 2017. Si bé l’escàndol de l’espionatge dona ales als que no van confiar mai en la via de la negociació, també sembla improbable que provoqui una onada de protestes similar a la que va tenir lloc arran de la sentència del judici al Suprem. El torcebraç entre els mestres i el Govern indica que el focus ha canviat, també per a molts votants de partits independentistes.
Aragonès i Sánchez encara es necessiten mútuament. Com poden fer més gran el marge de maniobra respectiu? Aquí hi entra la imaginació política. I això –a la Moncloa han de saber-ho– no és el mateix que un caixa o faixa recobert amb apel·lacions mecàniques al “reencuentro”.