08 mai 2022 Raons i destrosses
Amb la firma d’un jutge. Així ho va explicar la directora del CNI a la comissió de Secrets Oficials. Un jutge del Tribunal Suprem va autoritzar l’espionatge –no va aclarir si utilitzant el programa Pegasus o tècniques més tradicionals estil La Camarga– a Pere Aragonès, actual representant de l’Estat a Catalunya com a president de la Generalitat. Atès que els que poden fer-ho no aixequen el secret, no sabem amb quin raonament peculiar el jutge va autoritzar aquest espionatge, però sí que podem afirmar que el dirigent d’ERC no és terrorista, ni narcotraficant, ni mafiós, activitats que podrien justificar aquesta intrusió en la seva privacitat. Aragonès va ser negociador de l’acord amb el PSOE que va fer possible la governabilitat (que s’ho apuntin els patriotes del “a por ellos” i els que creuen que hi ha espionatges de primera i de segona) i interlocutor preferent de Sánchez. El van espiar quan tots dos estaven parlant. Els que no hi vegin un escàndol propi d’una república bananera és que han estudiat el mateix llibre d’història nacionalcatòlica que Ayuso, per a qui el camí a la santificació exprés ja sembla imparable.
Els que posen la raó d’Estat per damunt de tot consideren una dada irrellevant que l’espiat sigui Aragonès o qualsevol altre polític català (repeteixo, no es tracta de terroristes, narcotraficants ni mafiosos), sempre que el jutge hagi estampat la seva firma al paper del CNI. La raó d’Estat ho aguanta tot, que per a això hi és. Això ja ens ho va explicar amb claredat palesa un dels polítics socialistes més eficaços a l’hora de transitar els laberints relliscosos de Leviatan, l’enyorat Pérez Rubalcaba. Al cap i a la fi, com diria el castís, “ells s’ho van buscar”. S’ho van buscar per ser el que són; si volien viure tranquils, que s’haguessin fet del PSOE o del PP. La raó d’Estat sempre ens condueix al paradigma de la faldilla curta i la violació: “És que van provocant”. És la tesi de Robles al Congrés.
La raó d’Estat sempre ens condueix al paradigma de la faldilla curta i la violació
Sánchez està atrapat entre les consignes dels guardians de la raó d’Estat, les veritats a mitges del CNI i la necessitat de mantenir la majoria que el va investir. El descontrol és majúscul, no són “turbulències”. I la destrossa no es pot dissimular, les paraules no la poden tapar. Si no roden caps per higiene democràtica, potser rodaran per incompetència manifesta.