12 set 2014 V de veritat
L’èxit contundent de la gran V d’ahir va confirmar tres coses: la part central i més dinàmica de la societat catalana no acceptarà cap altra via que no sigui votar el seu futur; el cas Pujol no atura de cap manera la voluntat de milers de persones, i el caràcter unitari del sobiranisme civil obliga els partits i els dirigents polítics a contenir les discrepàncies i treballar de manera cohesionada per assolir uns objectius, el primer dels quals és la consulta del 9 de novembre. És cert que, com va passar l’any 2012 i també l’any passat, el gran repte és transformar l’energia del carrer en decisions polítiques. Però aquesta vegada tothom té la sensació que el mandat dels de baix és molt més clar: volem votar i volem ser escoltats. Ho saben Artur Mas i Oriol Junqueras. I haurien de saber-ho també a Madrid.
L’excepcional manifestació d’ahir a Barcelona -potser la més gran celebrada mai a Europa- certifica també que tenim un país nou que ha desconnectat dels poders espanyols i que se sent capaç de viure amb la mateixa sobirania (més o menys limitada) de tots els estats membres de la Unió Europea, sense necessitat d’haver de demanar permís a Madrid. Un país de veritat que és també un país ben real. L’actitud dominant entre les persones que ahir vam formar part de la V impulsada per l’ANC i Òmnium és la confiança: en nosaltres mateixos, en l’esperit dels temps, en la força enraonada de la democràcia… A vegades, hi ha dubtes sobre els nostres representants polítics. La manifestació va ser també una manera de reiterar el compromís d’uns i altres.
És cert que el sobiranisme civil és massa optimista quan expressa que en aquesta Diada va la vençuda, perquè tothom sap -tingui la posició que tingui- que aquesta mena de processos són llargs o molt llargs, que els obstacles són enormes i que -a banda de les reaccions de Madrid- assolir l’estatalitat exigeix una sèrie de passos importants, delicats i complexos que no es fan d’un dia per l’altre. Tot és extremadament difícil, encara que hi hagi un moment en què la desconnexió social esdevé desconnexió institucional i política. El control dels temps és la clau i convindria no perdre de vista això, per evitar errors.
A partir d’avui entrem en un període intens que ve marcat per la fita del 9 de novembre. La legalitat del Parlament i la legalitat del Govern espanyol xocaran inexorablement i veurem qui sap fer i argumentar millor per superar el round. Ha de dominar el cervell i no l’estómac. Ja he escrit abans que el bloc partidari de la consulta serà fort si treballa unit, amb intel·ligència i amb confiança. Els poders espanyols alimenten la discòrdia, la confusió i la desconfiança, és la seva esperança. Les persones que ahir van formar la V esperen, sobretot, l’hora de la gran política.