06 oct 2014 Alarmes previsibles

D’aquí fins al 9 de novembre s’encendran diverses vegades les alarmes dins del catalanisme. Tinguem paciència: el món sobiranista no pot evitar les discrepàncies tàctiques entre Mas i Junqueras, una tensió permanent que -com va passar la setmana passada- després és explicada per cada part, segons li convé; per cert, no deixa de ser paradoxal que el líder republicà utilitzi el diari de Madrid que més ha fet i fa per carregar-se l’actual president de Catalunya per difondre la seva versió de la jugada. Ara, les alarmes no sempre detecten foc. A vegades només detecten fum. Atès això, una constatació i un pronòstic.

Constatació: Mas i Junqueras sempre estaran lluny tàcticament perquè els universos que representen responen a cultures polítiques diferents. La novetat és la coincidència estratègica en superar el marc autonòmic mitjançant les urnes per arribar -aquí el gir històric de Convergència és innegable- a la independència. ERC ha de tibar i Mas ha de contenir, la dialèctica del procés és aquesta i també la seva originalitat, al costat de la mobilització social. Que Junqueras faci sopars d’estiu amb periodistes joves per explicar que no es refia de Mas forma part del guió. Com en forma part el fet que hi hagi dirigents de CDC que dubten que, arribat el moment, el líder d’ERC sigui capaç de defensar al carrer Calàbria el que acordi amb el president. Cal llevar dramatisme a aquestes coses.

Pronòstic: els interessos partidistes (de Convergència, d’Unió, d’ERC, d’ICV i de la CUP) hi són, però, com més avança el procés, més secundaris esdevenen. Per què? Perquè el compromís assumit pels dirigents proconsulta (començant per Mas i Junqueras) ha generat tantes expectatives que un desenllaç que no sigui compartit i explicat per tots ells (o la majoria d’ells) serà molt dolent també per a tots, encara que es vulgui carregar els neulers a un de sol. La unitat ja no és un imperatiu per arribar a la consulta, és l’única manera de fer qualsevol cosa que no representi el caos. Els càlculs electorals, com subratlla Herrera, “contaminen el procés”, una veritat que queda compensada per una altra evidència: hi ha més d’un milió de persones que penalitzarien l’actor o els actors que no estiguin a l’altura i pensin només en la seva sort.

Mentre observadors internacionals com Bloomberg destaquen l’escassa predisposició de Rajoy a fer política i alguns periodistes de Madrid s’inventen aparicions de Mas al balcó de la Generalitat, el procés continua tot i les prohibicions, amb la clarificació de partits com ICV i Unió, i el pas endavant de 920 ajuntaments (d’un total de 947) en suport de la consulta. Catalunya intenta la ruptura pactada, som així de complicats. Ni Mas ni Junqueras poden fer jocs de mans: si la societat és adulta per dir prou a Madrid, també ho és per exigir responsabilitat als d’aquí.