08 des 2014 Deixar-ho a mitges

Artur Mas té una sòlida formació de base cultural francesa. No seria estrany, per tant, que conegués la frase següent, que extrec de les voluminoses memòries de Chateaubriand: “Els que fan revolucions a mitges no fan altra cosa que cavar-se una tomba”. Oriol Junqueras, en canvi, va ser alumne del Liceu Italià i, tot i ser un home de molts i diversos coneixements, potser no té present aquesta màxima de l’aristòcrata que va contemplar el naixement de l’era democràtica amb un lucidesa només comparable al seu escepticisme. On hi diu revolucions hi podeu llegir també revoltes. L’advertiment sembla útil per a qualsevol situació històrica en la qual sigui imprescindible tenir molt presents les febleses pròpies tant com les fortaleses de l’adversari. També les febleses que no ho semblen perquè l’error del camp contrari les relativitza de manera sistemàtica.

Es parla molt aquests dies, sobretot en el món sobiranista, de generositat. Entenc que la paraula vol suggerir que tots els implicats renuncien a una part dels seus interessos per assolir un bé col·lectiu. Dit això, crec que insistir en la generositat no extirpa les desconfiances que hi ha entre uns i altres, més aviat les incrementa. Perquè planteja la negociació en el terreny d’una cessió altruista quan, de fet, el debat de fons reclama més intel·ligència que altra cosa. Un cop s’assumeix que la distància entre les direccions de CDC i ERC és molt gran, allò que cal posar damunt la taula és el principi de necessitat. Dit de manera breu: Quina és la fórmula que asseguraria una victòria de les formacions partidàries de la independència en unes plebiscitàries? No hi ha enquestes definitives sobre l’assumpte. Els que volen llista unitària i els que volen llistes separades es mouen per impressions, intuïcions. És una aposta d’alt risc, es faci una cosa o una altra.

Entorns propers a ERC diuen ara que el que genera més refús en el moment d’imaginar una llista unitària és el fet que CiU està afectada per casos de corrupció i que això restaria molts vots, perquè Mas no deixa de ser el líder convergent tot i el seu coratge davant de Madrid. És un bon argument (tant com el de la competència de qui governa), però convida a una reflexió demolidora: si les ombres de corrupció són tan determinants a l’hora de preguntar la gent si desconnectem o no d’Espanya, calia haver-ho expressat abans. Molt abans, per exemple l’any 2012. Si el factor corrupció és superior a la necessitat estratègica d’unitat, tampoc es pot esperar gaire d’un govern de concentració com el que proposa Junqueras. Per entendre’ns, i d’acord amb aquesta peculiar lògica: CDC només és bona quan aporta nous independentistes al procés. Queda clar, doncs, quin seria el principal assumpte de debat en una campanya amb llistes sobiranistes separades. Sánchez-Camacho, Iceta i Rivera ja es freguen les mans.