16 feb 2015 No és batussa ritual
Els conflictes interns de les organitzacions polítiques, tant si parlem del PSOE com de CiU, no interessen a la majoria de la gent. És normal. Amb tot, les baralles entre dirigents i famílies polítiques mereixen l’atenció del periodisme perquè, a curt o llarg termini, poden tenir una repercussió en el conjunt de la societat i en el repartiment del poder. A Catalunya, les tibantors cícliques entre els dos partits que integren la federació de CiU han format part del paisatge des de fa dècades, sense que mai ningú no pensés a trencar. Eren batusses controlades. Tot tenia un aire de ritual. Ara les coses han canviat. Perquè CDC ha passat de l’autonomisme a l’independentisme, mentre que Unió no s’ha mogut.
La votació diferent dels diputats convergents i dels democristians al Congrés de Diputats sobre la tramitació de l’acord PP-PSOE sobre el terrorisme gihadista (que inclou molts elements que qüestionen llibertats fonamentals) ha provocat una petita tempesta. Josep Antoni Duran i Lleida s’ha sentit desautoritzat, mentre que la direcció convergent ha posat al davant de tot la salvaguarda del president Mas, que podria ser víctima futura del peculiar concepte de terrorisme que descriu aquest pacte bipartidista. Hem començat a notar que la diferència de fons sobre la qüestió nacional entre Unió i CDC té i tindrà efectes sobre el paper de CiU a les Corts espanyoles. Podia ser d’una altra manera?
El context ha canviat de manera accelerada i profunda des del 2010 i, sobretot, des del 2012. Molts votants de CiU no comprenien que els diputats de la federació a Madrid actuessin a la manera de sempre, com si no hi hagués una querella impulsada pel Govern Rajoy contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega (d’Unió, per cert) i la consellera Rigau. Com si els ministres Montoro, Margallo, Fernández Díaz o Wert tractessin el Govern català amb respecte i simpatia. Com si tota la maquinària de l’Estat no treballés cada dia per frenar i desacreditar el moviment sobiranista, del qual forma part CDC. Molts votants de CiU van celebrar que els diputats convergents es desmarquessin d’un acord que no està pensat només contra el terrorisme islamista.
Abans del 27 de setembre, Unió haurà de decidir si es manté en la via autonomista o imita CDC i abraça l’objectiu de la independència. Llavors es veurà si tots els militants democristians pensen com Duran. Mentrestant, CiU va a les municipals com si no passés res. Mas i la cúpula convergent -d’acord amb unes bases mobilitzades- han evolucionat en la mateixa direcció que ho ha fet una part important de la societat. Sense la conversió al sobiranisme del bloc moderat convergent, la idea de la independència no seria un projecte possible. Duran, en canvi, aposta per continuar esperant la tercera via de Madrid mentre intenta reagrupar els moderats reticents amb l’estelada, objectiu també d’Iceta.