23 feb 2015 Som en un replà

Si era realment ingenu pensar que el procés sobiranista es desplegaria en línia recta i a gran velocitat també ho és pensar que avui -com diuen alguns- “s’ha desinflat el globus” i els partidaris de la independència pensen en abandonar. Passar de les multitudinàries manifestacions unitàries a la concreció política de la secessió ha introduït complexitat, dificultat i hostilitat dins l’escena. A més, hi ha dos factors que s’han solapat i que han multiplicat l’efecte d’un sobiranisme en hores baixes: la manca de sintonia entre Mas i Junqueras així com l’activisme de diverses plataformes unionistes (acostuma a ser la mateixa gent de sempre sota diferents paraigües) que és amplificat per la majoria de mitjans i els poders de l’Estat. Durant la primera part d’aquesta pel.lícula, el sobiranisme va jugar sol, no tenia rival en el camp. Ara, els partidaris d’una Catalunya dins d’Espanya també fan actes, posen anuncis i escriuen llibres, tot i que no són capaços de treure al carrer tanta gent com els que enarboren l’estelada.

Si un s’imagina el procés com anar pujant una escala, ara som en un replà. Ni més ni menys. Els replans serveixen per descansar i per prendre consciència dels graons que encara falten per arribar. El nomenament de Carles Viver com a comissionat responsable de les estructures d’Estat indica que aquest replà no és sinònim d’aturada i que, malgrat les turbulències, Mas no ha perdut la iniciativa política. L’escenari electoral municipal comporta que les entitats del sobiranisme civil -ANC, Òmnium i AMI- treguin el peu de l’accelerador. L’olla no pot bullir tothora. De cara als comicis del 27-S, tornarà l’activisme sobiranista, per fer costat als partits que portin en el programa l’objectiu de la independència.

Hi ha qui nega que les futures eleccions al Parlament siguin plebiscitàries. Més enllà de la repetida voluntat de CDC, ERC i la CUP perquè així sigui, tenim prou elements a dia d’avui per afirmar que el PP i el Govern Rajoy també hi contribuiran molt, amb un discurs apocalíptic destinat a mobilitzar els indiferents i dubtosos. També hi col.laborarà C´s, que ja és oficialment el partit-vacuna i frontissa de l’establishment contra la ruptura sobiranista i el reformisme nouvingut de Podem. Caldrà veure com els resultats municipals influeixen en el camí cap el 27-S (sobretot la batalla de Barcelona) i també quin impacte tindran la querella contra Mas, el cas Pujol, les discrepàncies amb Duran, la nova presidència de l’ANC, els miralls grecs i l’esperada recuperació econòmica.

Madrid ja ha assumit -com ha alertat algun columnista de l’unionisme armat- que les eleccions del 27-S no seran autonòmiques normals i que cal fer tot allò imaginable (i el que no també) per evitar una majoria independentista a la Cambra catalana. El sobiranisme té mig any per evitar un fracàs a l’estil escocès.