01 mai 2015 Festa sense tòpics
No us la perdeu. A Barcelona es pot veure fins aquest diumenge dia 3, al Museu d’Història de Catalunya, i després anirà a Berga, Tarragona, Tortosa i Olot. Us parlo d’una exposició sobre La festa popular que porta un subtítol tan suggeridor com necessari: La catalanitat cívica. Em sembla que per una sèrie de prejudicis molt assentats entre certs prescriptors culturals aquesta exposició no ha tingut el ressò que es mereix i és una pena. Perquè, tot i ser una mostra modesta com correspon a una època d’austeritat, es tracta d’un magnífic i molt acurat relat i recorregut per la realitat festiva dels catalans més enllà dels tòpics. El seu comissari, Bienve Moya, em resumeix així l’origen del projecte: “jo volia escriure un assaig sobre la catalanitat cívica i al final m’ha sortit en forma d’exposició, que també és un tipus d’escriptura”. Moya és de les persones que més en sap, de festes i de la relació d’aquestes amb el context social i polític. A més, des dels anys setanta, ha estat un dels principals promotors de la reinvenció festiva a Barcelona i altres poblacions, quan calia superar les adulteracions perpetrades pel franquisme.
L’enfocament d’aquesta exposició trenca la dualitat falsa entre tradició i modernitat. La festa contemporània és el resultat d’una constant reinterpretació d’elements antics i d’una fusió amb elements nous. A Catalunya, aquest fenomen acaba confluint amb la recuperació de la llengua i la generació d’una cultura popular des del catalanisme, realitats que no es poden entendre sense la capital de Catalunya i la xarxa de ciutats mitjanes que articulen un sistema mediàtic, escolar i associatiu que multiplica les iniciatives. Catalanitat cívica, catalanitat obrera –com explicava Josep Termes- i catalanitat oberta al món, que combinava la sardana i els esports, la processó de Corpus i les projeccions de cinema, els balls importats d’Amèrica i els Jocs Florals. Amb la creació d’una societat de masses on la velocitat i l’electricitat imperen, la festa es consolida com un espai de retrobament de la gent amb la gent.
La mostra trenca tres idees falses molt presents en persones que passen per ben informades: que la cultura popular tradicional és una cosa rural, que és un fòssil, i que respon a lògiques de repressió dels poders. Res de res. La narració que Moya ha preparat subratlla la naturalesa urbana i urbanita de la festa, el seu caràcter dinàmic i evolutiu (només capat en etapes de dictadura) i el seu potencial transgressor, alliberador i –quan cal- revolucionari. A més, la festa dialoga sovint amb els creadors, especialment amb les arts escèniques i les arts plàstiques. Avui, quan tot sembla en mans del mercat i del turisme massiu, la nostra festa encara ofereix una dosi d’energia i de misteri que no es pot vendre ni comprar.