27 jul 2015 Bombardeig d’amor
Un bon amic em regala un llibre petit, una veritable joia bibliogràfica, titulat Amor a Cataluña, editat per Ediciones Ruta l’any 1942 a Madrid. La portada del volum consisteix en un perfil de la Península Ibèrica sobre el qual una mà hi dibuixa les quatre barres de la bandera catalana. L’autor del llibre és Ernesto Giménez Caballero, escriptor, ideòleg i polític de filiació feixista. L’any 1942, no van ser bons temps per als demòcrates d’arreu. Per exemple, aquell juliol van començar les deportacions del gueto de Varsòvia als camps d’extermini nazis i aquell novembre els alemanys van ocupar la França de Vichy, mentre els japonesos envaïen Birmània, Singapur, Timor, Nova Guinea, Java i Filipines. Entre les tropes de Hitler a Rússia, hi havia els espanyols de la División Azul. Els exèrcits del Tercer Reich no van ser derrotats fins el 1945. A Espanya, els colpistes van governar fins 1975.
Giménez Caballero va titular amb molt d’encert un capítol del seu llibre “Ante la tumba del catalanismo”. La seva prosa és la del vencedor que passa comptes amb l’enemic, feliç: “Pero frente a esos sueños fulminantes de Francisco Cambó y Francisco Macià, surgieron las realidades guerreras de otro Francisco: Franco. La verdad Unificadora [escrit amb majúscula] y eterna de España. Y Barcelona, cuna romántica del Catalanismo en 1833, le sirve al Catalanismo de tumba el 26 de enero de 1939”. Observi’s que l’ideòleg –portat per les ganes de fer net- no salva Cambó, tot i el valuós suport donat pel vell líder de la Lliga al bàndol franquista. Amnèsia o aplicació d’aquella dita segons la qual Roma no paga traïdors? És una dada interessant de la qual alguns n’haurien de prendre nota ara mateix.
El literat feixista havia estudiat a fons el cas català des dels anys vint, inclosa la seva literatura, que coneixia detalladament. Sentia una atracció especial per la “regió” que no es deixava assimilar. Ell ho considerava amor. Un amor pur que no implicava feblesa, per descomptat. Perquè l’amant volia frenar “aquel Separatismo canceroso que se comiera Cuba, Portugal, Flandes, Argelia, ¡el Imperio! Y amenazaba con devorar –a través de ciertas regiones españolas- al ser mismo de nuestra patria madre”. Amor a Catalunya, un sentiment noble, oi? Giménez Caballero fa servir unes paraules de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de Falange, per explicar-se: “Nosotros amamos a Cataluña por española y porque amamos a Cataluña la queremos más española cada vez”. Està claríssim. Quin dirigent polític espanyol no subscriuria avui aquesta bonica i constitucional frase?
Més que l’hora de la por vivim l’hora de l’amor. Hi haurà amenaces, esclar, però brillaran més les grans declaracions d’amor encès a Catalunya. Fins el 27-S, aniran passant per Barcelona, cada dia, dones i homes de primera línia que ens faran saber el molt que ens estimen.