31 jul 2015 El llibre de l’agost

Si només podeu llegir un llibre aquest agost, llegiu La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat, escrit per Josep Maria Esquirol i editat per Quaderns Crema. Anava a dir que no és una obra per llegir a la platja, al costat de la piscina o mentre esperem per fer un arròs amb els sogres, però seria incorrecte. Més aviat és un llibre que hauria de llegir-se, sobretot, en aquestes circumstàncies. No us enganyaré: aquestes pàgines reclamen una atenció distinta –més activa- de la que ens demanen moltes novel·les històriques o policíaques, que ens permeten evadir-nos durant una estona. Esquirol no pretén que fugim a cap fantasia, vol que tornem. Tornar a nosaltres mateixos, a casa nostra, al que hi ha de valuós en tot allò ordinari i quotidià.

Alerta: això no és un llibre d’autoajuda i no ho pretén. De fet, entre d’altres coses, és un al·legat contra els llibres que prometen solucions de tot a cent en quinze dies. L’autor tracta el lector com un adult i li fa una proposta aparentment senzilla: tingues cura de tu mateix, del teu cos i de la teva ànima, i tingues cura dels que t’envolten. I busca el sentit a partir del que conforma el teu espai íntim. Però sense receptes secretes ni mistificacions, sense xerrameques ni trucs de barraca de fira. “El nostre existir –escriu Esquirol- és un romandre en la proximitat, cuidant més que no pas dominant. Acompanyar i cuidar són expressió de la proximitat, que és el tret més distintiu de la quotidianitat”. Llegiu i rellegiu, feu un glop de cervesa, feu silenci. Són menys de dues-centes pàgines que fan la funció de purgant, tonificant i bàlsam. Escriptura ingràvida i gràvida alhora, sobre el pedrís del desconcert contemporani.

Em sembla –és la meva lectura- que aquest assaig ens proposa assolir la llibertat d’una manera que ara no està de moda. Una mica lliures perquè haurem sabut evitar el parany de l’excés i la dispersió. Resistir sense grans gesticulacions, resistir sense soroll. “Tota resistència viu de l’esperança”, apunta l’autor. I afegeix: “”La resistència humana no coneix la victòria, però tampoc exactament la derrota definitiva”. I qui és resistent en aquests temps? “El resistent es resisteix a l’acontentament massiu. El resistent es resisteix al domini i a la victòria de l’egoisme, a la indiferència, a l’imperi de l’actualitat i a la ceguesa del destí, a la retòrica sense paraula, a l’absurd, al mal i a la injustícia”. Un programa decent per a una vida bona.

Vaig coincidir amb Esquirol, fa unes setmanes, en un casament d’uns amics comuns. Ens coneixem de fa anys i vam fer una estona de conversa. Ell observava el tràfec de convidats amb un relaxament especial, com si fos d’un altre temps, d’un altre lloc. Ara entenc el seu posat. Llegiu el seu llibre i tingueu un agost clement.