14 des 2015 Contra el desencís
Imaginem que el sobiranisme hagués reaccionat amb més cintura i més intel·ligència el dia 28 de setembre. Si Junts pel Sí i la CUP haguessin firmat un acord ràpid, el votant independentista no viuria la campanya de les espanyoles amb el desencís i el desinterès que es palpa arreu i que ha convertit els mítings de convergents i republicans en sessions dignes de psicòlegs esportius. Davant la victòria ajustada de les eleccions catalanes, calia determinació, acció i unitat, però avui domina la confusió, l’aturada i la discòrdia. Com voleu que els partidaris de la independència estiguin motivats? Homs i Rufián actuen davant d’una parròquia que no acaba d’entendre perquè som on som si al Parlament hi ha
una majoria de 72 diputats que –en teoria– comparteixen un gran objectiu.
No es pot avançar canviant el guió d’un dia per l’altre ni complicant les coses fins a desdibuixar-les. El fet de no repetir la coalició Junts pel Sí per anar a Madrid també contribueix de manera notable a la sensació de fracàs del sobiranisme en general, encara que es vengui com una oportunitat per pescar votants en aigües noves o per atreure els que van triar la papereta de la CUP, que ara no es presenta. Per què no serveix Catalunya enfora el mateix que val Catalunya endins? Estic segur que un triomf folgat de la llista encapçalada per Romeva hauria comportat una reedició automàtica i potent de Junts pel Sí de cara al 20-D. La moral baixa de les bases sobiranistes és el resultat d’una gestió errònia de la victòria ajustada del 27-S per part de les dues formacions que proposen la independència.
Les enquestes diuen que els resultats de les generals a Catalunya estan més oberts que mai. És obvi que la foto que ofereixin les urnes abans de Nadal s’haurà de posar al costat de la foto del 27-S, per fer comparacions, tot i saber que, amb o sense onada sobiranista, la gent vota de manera diferent en funció dels comicis. Penseu, per exemple, en Nou Barris, on després de l’èxit d’Ada Colau va produir-se la golejada de C’s a les catalanes. Dit això, si les generals les guanya aquí C’s o En Comú Podem, les forces sobiranistes tindran un nou factor de preocupació i un motiu més per repensar-se a fons què fan. Els de Rivera i els d’Iglesias no són pas el mateix cas (els segons rebran vots cupaires i proposen un referèndum), però tots dos s’ofereixen com a alternativa al projecte de la independència. Que ERC tingui avui dificultats per frenar la fugida de votants de la CUP a Podem indica que alguns diagnòstics de certs ideòlegs sempre han estat pura fantasia.
Convergents i republicans no acaben de trobar el lloc en aquesta campanya mentre que la negociació enquistada amb la CUP no fa altra cosa que alimentar el desconcert.