21 des 2015 Cap una nova hegemonia?
L’independentisme ha regalat en safata la victòria de les generals a Catalunya a En Comú Podem, que sembla capaç d’ocupar l’espai del PSC, formació que ara s’estavella. La decisió de no reeditar la coalició Junts pel Sí ha impedit que, en el mapa de resultats a Espanya, el sobiranisme pugui tenyir d’un color diferent les circumscripcions catalanes. Junts pel Sí va obtenir un 39,59% el 27-S mentre la suma del percentatge que ara assoleixen per separat ERC i Democràcia i Llibertat (coalició de CDC i altres) representa al voltant d’un 31,00 %, amb una participació inferior a la de les catalanes. El clima de desconcert generat per una negociació encallada entre Junts pel Sí i la CUP més les crides a l’abstenció dels cupaires han acabat de facilitar l’èxit de En Comú Podem, així com la forta implicació de Colau en la campanya i el fet que el procés català fos el gran absent de l’agenda. Hi haurà 17 diputats independentistes a Madrid, podrien haver estat uns quants més.
El fet que els republicans tripliquin el nombre d’escons i esdevinguin la segona força del país per darrere de En Comú Podem és un èxit de l’equip de Junqueras –en la línia de les europees- i tendeix a consolidar l’objectiu d’esdevenir la nova formació hegemònica dins del sobiranisme en substitució de CDC, sempre i quan no es tracti d’un miratge, com va ser la gran victòria de Carod-Rovira a les generals del 2004. Així mateix, l’aposta per un nou candidat en aquests comicis té premi. Aquest és un moment llargament anhelat pel líder republicà, que fa pocs dies va declarar públicament que l’experiència de Junts pel Sí no va ser satisfactòria.
CDC, dins de DIL, no aconsegueix repetir la proesa de CiU de fa quatre anys, quan els nacionalistes van ser per primer i únic cop la marca més votada en unes generals. La nova CDC independentistaqueda per darrere del PSC en quart lloc, i no capitalitza el compromís de Mas amb el procés. És evident que no pot escapar-se dels efectes de l’erosió que genera el cas Pujol, diversos casos de corrupció i el desgast de qui governa. La direcció convergent ha de posar-se les piles per abordar amb urgència una demolició i una reconstrucció de l’espai del centre sobiranista, a partir d’una assumpció realista de febleses.
Al costat de l’ensulsiada del PSC de Chacón, la desaparició d’Unió indica que hi ha uns discursos i unes propostes que han perdut credibilitat i penetració. La tercera via que oferia Duran ha acabat sent la bandera de En Comú Podem, que s’ha compromès amb un referèndum a l’estil –se suposa- del que va organitzar-se a Escòcia. Veurem si aquesta promesa d’Iglesias tindrà recorregut o es perdrà –com tantes altres- en els laberints de la complicada governabilitat espanyola. Així mateix, mentre els resultats molt fluixos de C’sindiquen que la moda Rivera es desinfla tot i la pujada registrada el 27-S, es confirma el camí del PP català cap a la rotunda marginalitat.