22 feb 2016 La gent i l’alcaldessa
L’alcaldessa Colau no ha pogut evitar la vaga dels treballadors del metro, en coincidència amb el Mobile World Congress. Es tracta d’una protesta que, per damunt de tot, castiga una gran majoria que depèn del transport públic per anar a treballar i estudiar, les classes populars, per dir-ho amb el lèxic dels comuns que governen la ciutat. Colau ha xocat amb les bases organitzades de l’univers que més la va aplaudir quan va arribar al poder. Els sindicats de TMB han tractat Colau com abans havien tractat Trias, Hereu o Clos. Els interessos corporatius apareixen descarnadament contra l’interès general i contra un govern que va sorgir gràcies –entre d’altres causes- a una onada de rebuig als partits tradicionals, un corrent que tenia un lema demolidor: “no ens representen”. Avui, Colau té l’obligació de representar la ciutadania de la capital catalana, la que la va votar i la que no.
Abans, l’heroïna vivia en la lògica clara d’un conflicte que enfrontava els grans bancs i les persones en perill de perdre l’habitatge. Una realitat extrema i dura, amb una narrativa senzilla on els febles eren ben identificats. En un llibre que l’alcaldessa va publicar quan encara era la màxima dirigent de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), hi deia coses com “nosaltres, la gent, els ciutadans que anem a peu, les persones corrents…” i el missatge connectava amb la sensibilitat d’una època malferida per l’abús, l’arbitrarietat i la mentida. El mèrit d’aquella Colau va ser donar veu a uns febles que encarnaven els més perjudicats d’una crisi econòmica que era també una crisi de confiança en la democràcia.
Avui, l’heroïna té la responsabilitat de dirigir la gran ciutat, un espai on xoquen tota mena d’interessos i de grups que se senten legitimats per exigir. És un viatge des de la protesta a la reforma. La narrativa del governant, a diferència de la narrativa de l’activista, és més grisa i més complexa, més plena de matisos. Un govern ha d’equilibrar i sintetitzar, ha de ser impopular per a uns o altres. Qui són els més febles? Vet aquí la pregunta clau de tot conflicte. Són més febles els treballadors de TMB o els milers d’usuaris del metro? La gent -aquella gent en nom de la qual parlava la Colau activista- sovint és molt lluny dels interessos privats i gremials de certs col·lectius, acostumats a esprémer la posició dominant en un sector concret de pes estratègic.
L’alcaldessa afirma que la vaga del metro “no és proporcional”. S’ha fet un gran esforç, ha afegit. Colau descobreix que la gent té moltes cares i que el govern de la ciutat ha de protegir-se davant dels seus suposats “amics”. La faula és antiga. Quan el metro no funcioni, el perjudicat principal del dia no serà el congressista arribat de Hong Kong sinó aquell veí nostre que té un contracte i un sou molt pitjors que els de qualsevol empleat de TMB.