17 oct 2016 Els que volen JxSí
La coalició Junts pel Sí és un invent més estimat pels seus votants que pels seus promotors i pares. I la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ho acredita: si ara se celebressin eleccions catalanes, Junts pel Sí obtindria els mateixos vots que el 27-S i tornaria a ser la formació guanyadora, amb un 31,5% dels vots. Es tracta d’un votant molt fidel, una dada que indica que el públic sobiranista –tot i les turbulències i el pas al costat de Mas– fa confiança a aquells que han plantejat un canvi històric. Els ciutadans favorables a la independència pensen que sumar forces encara és necessari, la qual cosa contrasta amb el criteri de molts dirigents, especialment el de Junqueras i el seu entorn. Els republicans van acceptar formar part de Junts pel Sí a contracor, i sempre han dit –fins i tot en públic– que la formació no es tornarà a repetir.
El votant acostuma a tenir una percepció diferent de la dels militants i quadres dels partits. Fa poc, la responsable de política sanitària del PDECat va criticar el conseller Comín, d’ERC, fet que no deixa de ser notícia, ja que uns i altres cohabiten dins del grup parlamentari de Junts pel Sí i del Govern. Aquesta batussa –com altres discrepàncies– té una importància relativa per la majoria d’electors independentistes, que veuen en aquesta coalició la manera més pràctica d’assegurar la unitat d’acció per assolir uns determinats objectius.
El mateix sondeig del CEO indica que el president Puigdemont és el líder més ben valorat, i que C’s perdria el segon lloc a la Cambra catalana en benefici dels comuns, el competidor electoral que més preocupa tots els partits independentistes. La foto que surt de tot plegat és molt evident: Junts pel Sí amb Puigdemont al capdavant és una fórmula que connectaria perfectament amb les bases sobiranistes i és una opció capaç de plantar cara a l’emergència d’un partit liderat per Colau. El problema és que Junts pel Sí -paradoxalment– forma més part del passat que del futur. El gran partit de l’independentisme és només un embrió: té en contra les expectatives de creixement d’ERC i la complicada refundació dels convergents. Ara, també té dos elements a favor: el lideratge de Puigdemont (percebut com a menys convergent que Mas) i la pressió judicial punitiva de Madrid, que convida a preservar al màxim la unitat del bloc proindependència. En aquest context, el CEO dóna una altra dada que cal retenir: es detecta fuga de votants de la CUP cap a Junts pel Sí.
L’ofensiva judicial del Govern espanyol exigeix visió d’Estat als dirigents de l’independentisme. Mentre jutgen un expresident i tres consellers, mentre investiguen la presidenta del Parlament i mentre la Fiscalia acusa de sedició alguns regidors, es fa estrany que la vella lògica autonòmica de rivalitat convergents-republicans pesi tant. Ningú s’adona que és una greu irresponsabilitat?