03 abr 2017 Compadiu el guionista
Que membres del Govern i dirigents destacats de l’independentisme vagin pel món explicant la seva versió del que està passant aquí irrita i posa nerviós l’Executiu Rajoy i altres. El viatge recent del president Puigdemont a Estats Units no ha estat una excepció. En aquests casos, la sortida habitual de la Moncloa i dels seus altaveus és menysprear i intentar ridiculitzar tant com poden les accions exteriors catalanes. Divendres, durant la seva roda de premsa, Sáenz de Santamaría va tornar a fer-ho en declarar que “ningú no ha fet mai tants quilòmetres com el senyor Puigdemont o el senyor Romeva per caminar tan poc”. Molts no van entendre res, sobretot perquè fa pocs dies que García-Margallo, ex-ministre d’Exteriors, va explicar des de diversos mitjans que Madrid havia hagut de demanar molts “favors” a molta gent “per haver aconseguit que facin les declaracions que han fet” contra la independència i el referèndum d’ autodeterminació. Alguna cosa no quadra. El guió de la Moncloa no va.
Si els viatges internacionals de Puigdemont, Junqueras, Romeva i Mas no serveixen de res com diu la vicepresidenta del govern espanyol, no caldria que el ministeri d’Exteriors –com ha revelat el seu anterior responsable- dediqués tants esforços a frenar i desmentir les tesis independentistes davant de les principals cancelleries i mitjans. Si ningú rebés ni escoltés els dirigents catalans partidaris del referèndum, no caldria que la diplomàcia espanyola dediqués tants recursos, hores i persones a tapar, empetitir i dificultar uns contactes que, amb més o menys publicitat, tenen lloc des del 2012. El guionista de la Moncloa encarregat d’aquest assumpte ara no sap què ha de fer. Margallo i Santamaría han posat el descobert una incongruència que amplifica allò que precisament es vol dissimular.
La projecció exterior del procés català no ha obtingut èxits espectaculars –com alguns independentistes volen creure- ni és tampoc el fracàs catastròfic que l’unionisme vol vendre. Tot es mou en un terreny de grisos, marcat pel gota a gota, molta discreció i uns objectius que persegueixen trencar la versió oficial de Madrid i desmuntar molts tòpics i rumors. Em consta de manera directa l’interès que tenen en aquest conflicte alguns diplomàtics estrangers instal·lats a Barcelona. Ells volen tenir totes les claus per poder interpretar amb coneixement de causa uns esdeveniments que observen amb més respecte que diversos polítics i opinadors espanyols.
És un fet que cadascú juga com pot. Rajoy té totes les eines d’un Estat i Puigdemont les eines d’una comunitat autònoma vigilada. Més enllà i més ençà, però, hi ha les actituds. Els mateixos que volen presentar els viatges del president català com si fossin funcions de Els Pastorets callen quan el cap de govern espanyol, de Brussel.les estant, no admet preguntes d’un periodista anglès.