01 mai 2017 Vaga general amb estelada?
Evidència primera: ningú no sap com acabarà el procés català. Evidència segona: el referèndum és l’objectiu però no hi ha un consens sobre què fer si la seva realització resulta impossible. Evidència tercera: la por a decebre les bases independentistes impedeix qualsevol decisió no prevista en el full de ruta. I evidència quarta: tots els actors polítics concernits pensen en el carrer com a darrer recurs davant d’un bloqueig, però no tots parlen del mateix. Davant d’aquest panorama, el debat intern sobre com s’ha d’utilitzar el carrer –arribat el moment- es torna més important que no sembla. L’èxit de les grans manifestacions dels darrers 11 de Setembre condiciona tots els plantejaments en aquest sentit. Però tothom sap que, davant la prohibició efectiva de fer un referèndum, les mobilitzacions no podrien seguir l’esquema festiu conegut, per bé que continuïn sent completament pacífiques.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va fer dissabte una crida a la mobilització permanent i és conegut que l’entitat sobiranista ha planificat protestes en cas que el Parlament i el Govern es vegin lligats per Madrid per impulsar la consulta. D’altra banda, la diputada Mireia Vehí, de la CUP, ha expressat recentment davant la Cambra catalana que una vaga general “és una de les mobilitzacions imprescindibles que necessitem a les portes de la república”, una idea que Anna Gabriel també va anunciar el passat setembre si es donen “escenaris repressius”. La CUP no ha amagat mai les seves preferències. En canvi, les direccions del PDECat i d’ERC preveuen que el carrer serà el darrer escenari del procés però no són proclius a una vaga general, per dos motius: saben que seria difícil de fer, atès que no és probable que s’hi sumin els grans sindicats, i és un tipus d’acció que es podria capgirar en contra del relat independentista, la qual cosa donaria ales al Govern espanyol.
Oriol Junqueras, que l’any 2013 des de Brussel.les va parlar de la possibilitat d’aturar l’economia catalana durant una setmana, es mostra ara molt prudent des del càrrec de vice-president i evita qualsevol comentari que introdueixi més incertesa. Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, fa un discurs semblant en aquesta qüestió. Mentre, en el Govern, Puigdemont apareix com el més favorable al protagonisme del carrer, extrem que molts consellers observen amb menys entusiasme, la qual cosa confirma que el president té una agenda pròpia, amb accents no compartits pel seu partit ni pels republicans. El més sorprenent és la posició actual d’Artur Mas, paradoxalment coincident amb la de la CUP. L’ex-president ha fet saber a diversos interlocutors que l’única manera de pressionar Madrid seria allargar les protestes al carrer i intentar –si cal- una vaga general. El procés genera coincidències absolutament insòlites. Aviat sabrem quin estrateg mana més.