08 mai 2017 És sexe, no amor
Només hi ha una actitud més sorprenent (per emprar un adjectiu que no em porti a Fiscalia) que la dels catalans (independentistes o no), que es lamenten amargament perquè els nacionalistes bascos del PNB han arrencat un tracte sensacional a Rajoy tot aprofitant que el Govern del PP necessita els seus vots com l’assedegat l’aigua. Em refereixo a l’actitud dels vigilants de la suposada ortodòxia constitucional, que gesticulen i s’escandalitzen perquè diuen que ara el model del concert econòmic s’ha pervertit: em recorden aquella burgesia d’antany que acceptava amb normalitat les relacions sexuals del cònjuge fora del matrimoni sempre que això es portés de manera discreta i civilitzada. El problema dels guardians de la sagrada unitat que ens donen lliçons constants de moderació és que no poden suportar la visió descarnada de Rajoy enxampat amb la seva amant basca a plena llum del dia i en calçotets. No es pot dir ni allò dels acudits: “No és el que sembla”.
El PNB fa el que ha fet des de la transició; només hi ha una diferència: ara passa sota els focus. I això posa al descobert dues realitats contundents. Primera: el tracte especial de bascos i navarresos no és cap problema per a l’opinió pública espanyola, a diferència del que passa quan es parla de diners, inversions i competències per als catalans; només una minoria vol desmuntar aquest model –abans era UPyD, ara és C’s–, però Rivera ha hagut d’empassar-se amb patates els seus principis tot votant amb els continuadors de Sabino Arana. Segona: ser basc és la millor manera de ser espanyol; això no té discussió. En el concert hi ha unanimitat total: des de l’esquerra abertzale als populars.
Ara surten els que recorden que CiU, durant anys a Madrid, va fer com el PNB. No exactament. Siguem seriosos i tinguem memòria, si us plau. El peix al cove pujolià (gestionat per Roca i d’altres) aconseguia recursos i competències per a la Generalitat a canvi de suport parlamentari (el pacte del Majestic va posar en relleu els límits d’aquesta mecànica), però partia d’un marc que no tenia ni té res a veure amb el d’Euskadi i Navarra. Com em recorda un expert coneixedor de la tecnoestructura de Madrid, “mentre els negociadors bascos juguen sempre amb tota la informació a la mà, els catalans van venuts, perquè el negociador central té les dades reals i les administra com li convé”. Per què us penseu que la polèmica sobre les balances fiscals és una batalla tan dura? Per cert, si Catalunya fos independent, el concert de bascos i navarresos tindria probablement un futur complicat.
Sempre és sexe, no pas amor. Ara és notícia perquè l’acte ha estat indiscret i a un preu altíssim. Amb CiU també era sexe (més barat), però hi havia qui, a vegades, volia revestir-ho amb una mica de romanticisme, unes gotes de Joan Maragall, de Verdaguer i de Pla. Aquella comèdia no va ser mai creïble, és evident.