17 nov 2011 Ratlla vermella
En campanya s’abusa de tot: de la demagògia i de la mala bava. També de la simplificació i de l’insult. Amb el desafortunat anunci del maniquí metge vam tocar fons. Però sempre es por anar més enllà. Des de determinats entorns, s’ha fet córrer aquests dies que el president Mas o el candidat Duran Lleida (hi ha les dues versions de la faula) van fer obrir una planta de l’hospital Vall d’hebron per tal que els fessin una radiografia. Aquest rumor ha estat desmentit oficialment, però, malgrat això, hi ha qui encara el repeteix, sobretot mitjançant les xarxes socials. La qüestió és empastifar l’adversari i fer-ho a propòsit d’assumptes delicats, com la sanitat, que preocupen de manera especial la ciutadania.
Trepitjar la ratlla vermella és fàcil. N’hi ha prou a deixar caure el rumor, com si res. La difamació acostuma a sortir de franc, perquè l’acumulació de falsedats, mitges veritats, insinuacions sense proves i d’altres misèries impedeix tornar, com caldria, totes les pilotes. Podríem parlar de cinisme i d’irresponsabilitat, algun cop també de pura estupidesa. I l’ambient es fa irrespirable i el debat d’idees esdevé un femer.
Hi ha qui s’indigna quan la mentida prové de la caverna de la dreta espanyola però, en canvi, celebra i repeteix les historietes que l’esquerra de debò difon com a verídiques. Suposo que la superioritat moral que alguns creuen tenir dóna ales per això i més. Tota difamació, surti d’on surti, em fa el mateix fàstic. No crec en partits de bons i de dolents.