09 ago 2012 Les Pussy Riot, cotó fluix de Rússia
Tenen 22, 24 i 29 anys i han excitat la bèstia. Són tres noies del grup de rock punk anomenat Pussy Riot, que en català seria Motí de Conys. Estan detingudes i la Fiscalia vol que es passin tres anys a la presó per haver protagonitzat una acció de protesta a la catedral del Crist Salvador de Moscou, el temple rus més gran, per denunciar les complicitats de la jerarquia de l’Església ortodoxa amb el president Vladímir Putin.
El 21 de febrer d’enguany, les tres noies, acompanyades d’altres membres del seu grup, van entrar al presbiteri amb el cap cobert amb passamuntanyes de diversos colors i, davant l’altar, van interpretar -sense fer mal a ningú ni trencar res- una oració punk anomenada Santa Mare de Déu fes fora Putin. L’actuació es va difondre per la xarxa i les autoritats civils i religioses van decidir que calia escarmentar aquestes joves, no fos cas que algú pensés que Rússia és una democràcia de debò, on la llei protegeix la crítica, fins i tot quan és irreverent, insolent i apunta cap a allò que es considera sagrat o intocable.
Les noies d’aquest grup són el cotó fluix que serveix, un cop més, per fer la prova més clara del nivell de llibertat i respecte als drets humans de què avui gaudeixen els ciutadans de la Federació Russa. La prestigiosa oenagé Freedom House, que cada any analitza la salut democràtica de tots els estats del planeta, puntua amb un 5 la Rússia de Putin i l’etiqueta amb un contundent “Not Free”. Per entendre aquest rànquing cal dir que els estats democràtics homologats, posem Finlàndia, tenen un 1 de nota. Per acabar de comprendre aquesta taula, direm que Corea del Nord, exemple de tirania actual, té un 7.
Malgrat el maquillatge democràtic del règim, la potència sorgida de l’enfonsament soviètic és el que és. Unes rockeres, mitjançant la sàtira, han posat nerviosos el Kremlin i els jerarques religiosos que abonen l’abús de poder. Als lectors de més edat, aquesta situació els pot recordar una mica la coartada nacionalcatòlica del franquisme per tenir la gent callada. El punk, que aquí és un moviment que forma part de la memòria sentimental dels nostres germans grans, pot ser actual i imprescindible en altres latituds. El punk com a gest de ruptura contra la mentida oficial. El punk com a prova del cotó fluix d’un sistema que és una farsa monumental.
Abans que l’escriptor i dissident Václav Havel fos president de la nova Txecoslovàquia lliure i democràtica va escriure que vivia “en un país on el pes i la força de radiació de la paraula queden confirmats cada dia per les sancions que la paraula lliure sembla atreure”. És exactament el que passa avui a Rússia, un gran país on -recordem-ho- també hi ha periodistes que moren de manera estranya. La paraula lliure és avui la de les Pussy Riot.