30 ago 2012 Qui et rescata et farà plorar

No és ara el millor moment per recordar aquella coneguda frase que s’atribueix a Francesc Pujols i segons la qual dia arribarà en què els catalans, anant pel món, ho tindrem tot pagat. Un cop el Govern de la Generalitat ha fet oficial la demanda de 5.023 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic, el rescat de Catalunya ja és un fet. L’oncle Baixamar és un sac de perplexitats perquè, d’acord amb l’editorial de La Vanguardia d’ahir, considera una paradoxa que el territori de l’Estat que més contribueix a la caixa comuna espanyola hagi de demanar recursos, si us plau per força, per evitar el col·lapse i fer front als venciments de deute més immediats. Conclusió provisional: som els catalans tan ximples que hem esdevingut un perill per a nosaltres mateixos?

–Sí, segur –respon Baixamar, aquesta vegada sense encendre cap cigarreta i sense beure res; el seu astorament és tan intens que s’estima més passar-lo en sec, no vol que res el distregui.

–Amic, això que dius és molt dur. Hi ha molt bona gent que no accepta ser tinguda per ximple i que tampoc no vol aquesta situació, que ens converteix en pidolaires després de ser víctimes d’un furt diari…

–La cosa té encara més conya! El mateix que realitza el furt és qui, després, et deixa uns cèntims perquè tampoc li convé que et moris. Però això no importa, perquè la premsa estrangera explica una altra història, més senzilla: Catalunya va molt malament dins d’una Espanya que també hi va.

–I ni una paraula del dèficit fiscal. D’aquesta batalla sembla que el món no en vol saber res.

–Ai, ànima de càntir! Et penses que Brussel·les, Berlín, París, Washington i Pequín estan pendents del pacte fiscal que reclama Mas? Com diuen els pedants: el relat que triomfa és la catàstrofe del sud d’Europa i punt.

–Però Catalunya és el motor d’Espanya, això sempre s’ha dit.

–I què? El símil de la locomotora ja no és sexi. Ara la moda són els vampirs, l’atracció de l’ullal. El vampir, que és un mort vivent, vol mantenir les seves víctimes preferides entre la vida i la mort, per anar xuclant.

–Ara m’he perdut, oncle. Vols dir que els homes de negre que ens enviarà Rajoy són vampirs?

–No, pobrets. Els homes de negre són com la Guàrdia Civil d’abans, una estampa entranyable del folklore local. I la prova més eixerida que l’Estat espanyol és, encara, l’únic Estat.

–I què passa amb l’autonomia catalana després de la intervenció?

–Res! Què vols que passi? L’autonomia catalana va deixar d’existir quan el TC va posar les seves delicades mans en l’Estatut que els catalans havíem votat en referèndum oficial.

–Et veig pessimista, Baixamar.

–No pas. Ara tot és molt més clar. Si Catalunya fos un aliment, avui seria comestible en mal Estat.