24 set 2012 El final dels temps
García-Margallo, ministre d’ Exteriors, entrevistat ahir a La Vanguardia, continua parlant de la hipòtesi del divorci Catalunya-Espanya. Molt bé, el debat sobre aquest assumpte ha de tenir un abordatge internacional. Fa unes dècades, només s’haurien pronunciat sobre la qüestió els ministres de Defensa i de l’Interior. Avui, el cap de la diplomàcia espanyola esmenta Francesc Cambó per tancar el tema, tot i que reconeix que ha plogut molt des del 1927. En què quedem, senyor ministre? Que un diplomàtic exhibeixi una bibliografia tan obsoleta sobre Catalunya és molt revelador. Com volen entendre el que passa si encara utilitzen Cambó per analitzar la realitat?
De les respostes del ministre, la que m’ha fet més gràcia és una en la qual, a propòsit de l’adhesió de nous membres a la UE, recorda que es manté la unanimitat per acceptar l’entrada de qualsevol Estat al club de Brussel·les i afegeix que això “serà així fins al final dels temps”. L’expulsió de Catalunya de la UE i de l’euro és el segon gran argument que es posa damunt la taula per contrarestar les tesis sobiranistes. El primer argument, vinculat a l’altre, és la decadència econòmica i social que -asseguren- castigarà, com una plaga bíblica, la societat catalana per haver gosat trencar un matrimoni tan bonic. Els defensors de l’statu quo volen introduir el dubte raonable en unes classes mitjanes que senten una il·lusió gens improvisada per la possibilitat de reconfigurar el marc de poder en el qual viuen i paguen uns impostos que no retornen -per cert- en la justa proporció.
No em puc treure del cap la frase més esotèrica del ministre, digna dels contes infantils: “serà així fins al final dels temps”. Segons aquest enunciat, la vida col·lectiva s’ha aturat eternament i la història d’Europa ha entrat en una fase d’immobilitat absoluta. El missatge és clar: catalans, no teniu cap més remei que acceptar el que hi ha. Pels segles dels segles. Però “el final dels temps” és un concepte més propi de teòlegs que de governants democràtics. Els científics ens han explicat que l’univers està en expansió i que canvia constantment. Les estrelles de la galàxies neixen, viuen i moren, tal com passa amb totes les institucions creades pels homes del Paleolític ençà.
Aviat hi haurà eleccions i es parlarà dels ciutadans com a electors. Abans que entrem en el vertigen d’uns comicis històrics, vull ajudar el ministre a llegir bé els esdeveniments. La revolta catalana és una revolta de consumidors, molt característica de la nostra època. El producte Espanya ha deixat de ser útil a una part central de la societat catalana. La manifestació de la Diada mostra la força dels consumidors, ni més ni menys. I avui cap producte és ja per a tota la vida: ni el cotxe, ni l’habitatge, ni el banc, ni el matrimoni. El final dels temps el marca cadascú, afortunadament.