11 mar 2013 De Piqué a Margallo
Josep Piqué, un dels catalans més intel·ligents i preparats que ha format part del Govern d’Espanya, no deu parlar gaire amb qui ara ocupa la cartera d’Afers Exteriors, un càrrec on el vilanoví -durant l’etapa d’Aznar- va demostrar el seu talent. No sé si és habitual l’intercanvi de coneixement entre ministres i exministres, intueixo que no gaire, sobretot si són del mateix partit (per allò que els adversaris seuen al davant però els enemics seuen al costat, etcètera). No obstant això, García-Margallo podria aprendre coses útils d’un dels seus predecessors més afinats. Veiem-ne un exemple.
Dimecres passat, el titular d’Exteriors va tenir un moment sentimental i contundent alhora i va declarar que “mai” no trepitjaria -ni com a ciutadà ni com a ministre- el territori de Gibraltar “mentre no hi hagi una bandera espanyola”. És interessant que les banderes siguin tan importants per a un membre del Govern de Rajoy. Pensàvem que només la senyora Llanos de Luna patia aquesta mena de fixacions. No havíem quedat que aquestes coses són “aldeanas”, “propias de paletos” y de “fanáticos obsesionados con la identidad”? Ai, caram. I el cosmopolitisme? I la racionalitat? I els problemes que interessen de debò els espanyols? Margallo ha de posar-se al dia. Per això li recomano la lectura de l’article que Piqué va publicar en aquest diari abans-d’ahir, titulat Era de canvis i canvi d’era.
En aquest paper, Piqué demostra que els negocis no li han restat ni un gram de lucidesa, al contrari. Parlant de Catalunya, l’exministre afirma que “la distància entre l’èpica i el ridícul és molt curta”. Hi estic cent per cent d’acord. Però, ¿per què limitar-ho només a Catalunya quan podem observar el conjunt de les Espanyes en tot el seu esplendor i, de manera especial, aquest gran Madrid que paguem entre tots? La distància entre l’èpica i el ridícul és molt curta, certament: un ministre espanyol declara que mai trepitjarà Gibraltar “mentre no hi hagi una bandera espanyola”. Piqué hauria estat més trendy. Per dir-ho amb les seves paraules, allò que cal és “la geopolítica seriosa”.
L’article de Piqué acaba amb una advertència que també comparteixo al cent per cent: “I no convé perdre energies en debats estèrils i arcaics”. Amb un nivell d’atur de sis milions de persones a Espanya, posar Gibraltar a l’agenda és una frivolitat, per dir-ho amb suavitat. Sobretot tenint en compte que els gibraltarenys estan encantats de tenir passaport britànic, detall que els demòcrates informats com Piqué no deixen de banda.
José Manuel García-Margallo parla com un home perdut al segle XX i Josep Piqué escriu com un home del segle XXI. “Res no tornarà a ser com va ser”, afirma l’expolític. Exacte. Precís. Les societats canvien acceleradament i això no ho poden frenar ni fiscals generals ni constitucions. Aquesta és la notícia. Arreu del món, incloent-hi Gibraltar i Catalunya.