07 oct 2013 Credibilitat d’uns i altres
Diverses realitats que portem mesos explicant queden confirmades pel sondeig que ahir va publicar La Vanguardia: la demanda d’un referèndum que permeti decidir sobre la possibilitat de la independència és àmpliament assumida per la societat catalana (fins a un 84,1%) i creix el suport a la secessió (49,8%), a la vegada que les opcions explícitament sobiranistes (CiU, ERC i CUP) avancen i es col·loquen a molta distància de les explícitament unionistes (PP i C’s, que també són contràries a qualsevol consulta) i de les que tenen una posició federalista (PSC i ICV).
Aquesta i d’altres enquestes mostren la transformació irreversible del mapa polític català forjat a partir de 1977-1980. Les tendències de vot no fan altra cosa que aixecar acta d’un nou país, com hem escrit repetidament: el paradigma de la transició s’ha esgotat a Catalunya i noves generacions plantegen nous reptes. Es comprèn que la direcció de les sigles més perjudicades (PSC i CiU) es preocupin pel seu tros, però convé no perdre de vista que els partits només són eines que neixen, moren, es divideixen o es fusionen. Un Parlament més fragmentat expressa més afinadament el pluralisme i no és cap tragèdia, només obliga a treballar més hàbilment per arribar a consensos.
Dit això, de les moltes dades que aporta el sondeig publicat ahir, m’interessen dos fenòmens que expliquen bé la naturalesa del procés.
En primer lloc, la credibilitat. Hi ha moltes maneres de llegir com pugen i baixen els partits en les preferències dels electors. La meva lectura proposa observar el factor credibilitat. En el bloc dels partidaris de la independència, creix ERC, formació percebuda com la més creïble per assolir l’objectiu tot i que -paradoxa- no s’hi juga avui el mateix que CiU; el pedigrí de la marca explicaria també -i aquí la paradoxa és més gran i demana article a banda- que l’electorat de CiU posi una nota més alta a Junqueras que a Mas.
En el bloc dels partidaris de la unitat d’Espanya, té més credibilitat C’s que el PP, i també es dóna el cas que els votants populars atorguen més punts a Rivera que a Sánchez-Camacho. I la credibilitat també és un factor que dóna ales a la CUP davant una ICV estancada, en el bloc de l’esquerra alternativa. La credibilitat més gran en relació als projectes respectius va unida a la capacitat d’encarnar una “nova política” que engresqui. En aquest sentit, és rellevant que als republicans no els passi factura la seva gestió en els dos tripartits, dada que també mereix columna a banda.
En segon lloc, destaco l’escepticisme del votant davant la voluntat del Govern Rajoy de dialogar i donar respostes serioses a les demandes de Catalunya. Al voltant del 80 % no creu que el PP posi damunt la taula ni millores de finançament ni de reconeixement, una visió que es confirma diàriament i que pesarà més que les bones intencions.