18 oct 2013 L’experiència que no saps

S’han posat de moda els iogurts gelats i, malgrat la crisi, van obrint-se negocis que n’ofereixen, la qual cosa cal celebrar. Observo que criatures i adults consumeixen aquest producte amb gran afició, una tendència que també es deu beneficiar -suposo- del concepte de vida saludable que hom associa des de sempre als iogurts, que en el passat es venien a les farmàcies. Avui dia, tot el que soni a eco, bio o agro (les botigues que porten aquests mots triomfen) té el prestigi assegurat i ens permet atipar-nos com a lladres amb una gran tranquil·litat d’esperit. Ara, si us parlo de iogurts gelats, és perquè fa uns dies vaig llegir que un empresari d’aquest sector deia que consumir els productes de la seva marca és alguna cosa més que menjar un làctic, afirmava que “és una experiència”. Em va sorprendre molt.

Tenia entès que la paraula experiència aplicada a les coses comestibles es reserva als plats originals de les grans figures dels fogons del nostre temps i, en tot cas, a la sensacional cuina de l’àvia, gràcies a la qual hem crescut, hem viscut i hem passat moments de felicitat suprema molts mortals que no vivim per menjar però als quals ens agrada que aquest acte sigui -si és possible- una manera civilitzada, amable i memorable de viure. Tenia entès -repeteixo- que les experiències gastronòmiques consisteixen a gaudir del menjar d’una manera que tindria poc a veure amb anar passejant pel carrer i comprar-se un iogurt gelat elaborat industrialment. Per analogia, els de la generació dels pastissets Bimbo vam gaudir de grans experiències quan, a l’hora del berenar, ingeríem els mítics Bony o Tigretón, productes que maldaven per desplaçar els tradicionals pa i xocolata, pa amb oli i sal i pa amb vi i sucre.

Un cop confessada la meva sorpresa pel fet que prendre un iogurt gelat sigui qualificat d’experiència, em demano els motius pels quals, en aquesta època nostra, tot el que se’ns ven acaba sent definit com a experiència, de manera solemne: conduir un cotxe, lluir uns texans, passar la tarda en un centre comercial, aconseguir la darrera aplicació per al mòbil, reciclar el vidre o apuntar-se a un curs de dansa del ventre. Els caçadors de tendències i altres experts ho deuen saber, però jo ignoro completament aquests misteris. Sóc d’aquells que encara reserven la paraula experiència per designar una altra sèrie de coses. Si tot acaba sent una experiència, res no serà de debò una experiència, en el sentit que donem al terme alguns dels que hem nascut al segle XX. Per exemple, experiència, per mi, és haver escoltat en directe l’Ovidi Montllor, haver dinat en una de les comunes més pobres de Medellín, haver llegit per primer cop la novel·la Incerta glòria, o haver descobert que jo també havia nascut a Alaior, Brooklyn i Mollerussa.