13 gen 2014 Guerra de desgast

Les coses van, de moment, com estava previst que havien d’anar. L’anomenat procés sobiranista català no és altra cosa que un intent de repartir el poder sobre unes noves regles de joc, basades en el reconeixement polític d’una societat que -si fem cas de Renan i fugim de qualsevol historicisme- confirma diàriament que és una nació diferent. La transformació progressiva del catalanisme polític en sobiranisme respon a un bloqueig dels poders espanyols, contraris a reconèixer els greuges i situats en el paradigma de la guerra de desgast. Tot el que fa i diu el Govern espanyol parteix de la creença que, tard o d’hora, el moviment sobiranista perdrà força i pes, i que llavors hi haurà una rendició de les classes mitjanes indígenes, fatigades de viure en la revolta. Desapareixeran les estelades dels balcons -pensen a Madrid- i Catalunya entendrà que ha estat víctima d’una nova “falsa ruta”, per dir-ho com es va escriure l’any 1939.

Si tu penses que el teu adversari caurà per esgotament, tu no vols parlar mai sobre el nucli del conflicte. Et limites a esperar i a bombardejar propaganda, que per això ets l’Estat i tens tots els recursos visibles i invisibles per generar adhesions automàticament. L’Executiu popular calcula que la part de societat catalana mobilitzada serà finalment abandonada o decebuda per Mas i per CiU, la qual cosa trencarà la moral dels de baix i provocarà lluites autodestructives en el moviment sobiranista. L’acord assolit sobre la data i la pregunta va desmentir aquestes expectatives, però els estrategs de la Moncloa tenen una altra esperança: que la dura competència electoral entre convergents i republicans acabi rebentant l’acord entre les dues formacions. Ara, a més, compten amb un factor especial: que el conflicte basc (exacerbat per una premeditada manca de flexibilitat) ajudi a tapar i desdibuixar la causa catalana. Es tracta de poder repetir que Mas i ETA són el mateix, com ha fet Aguirre.

Rajoy -ens explica des de Madrid Carmen del Riego- té un pla per rebatre el procés sobiranista i la convocatòria de la consulta. Aviat, el líder del PP farà un discurs a Barcelona que servirà per anunciar el que ja estem notant des de fa mesos. El document sobre Catalunya que Margallo ha fet arribar a les ambaixades dóna pistes clares del to i contingut d’aquest pla. En coherència amb tot el que hem observat fins avui, és de preveure que la propaganda del Govern del PP tindrà com a objectiu primordial negar la base real del tracte injust que rep Catalunya des del punt de vista econòmic, polític i cultural. Davant de la demanda d’una consulta, la tesi oficial de Rajoy i els seus ministres és desmentir sense manies que hi hagi cap situació fiscal, institucional o lingüística que justifiqui que molts catalans volen deixar de ser espanyols. Auguro que aquest discurs tan cínic serà com un gran bumerang.