07 oct 2019 El rei dels escacs
És la peça que cal preservar com sigui, és el rei dels escacs: les institucions de l’autogovern. Han de ser protegides per aquells que exerceixen el poder. En una entrevista concedida a Europa Press, Oriol Junqueras ha deixat molt clar que la “desobediència institucional” és un atzucac: “No pot tornar a passar, hi ha un bé a preservar i són els ciutadans i les seves institucions”. Això vol dir, per exemple, que el moviment independentista no hi guanyaria res si Roger Torrent, president del Parlament, acabés processat.
La crisi catalana va per llarg, es cronificarà i s’enquistarà. Hem entrat en un temps d’administració de forces i energies que ha de ser tan intel·ligent com sigui possible. El líder d’ERC té clar –no és l’únic– que la Generalitat no ha de ser sacrificada en un constant xoc estèril (sovint simbòlic) amb els poders de l’Estat. Aquesta és una lliçó important de l’octubre del 2017 i és de pur sentit comú. A partir d’aquesta constatació, es defineix la mena de protesta que, des del món republicà, es pretén concretar un cop se sàpiga la sentència. Què passarà amb els que apostin per la gestualitat sacrificial des de Palau? Podrà Pere Aragonès frenar Quim Torra?
Junqueras té clar que la Generalitat no ha de ser sacrificada en un constant xoc estèril
Sota quina lògica es faran les marxes massives organitzades per l’ANC i Òmnium? Quina concepció inspirarà les accions de la plataforma Tsunami Democràtic, a la qual ERC dona suport? Comparteix Puigdemont l’anàlisi expressada per Junqueras sobre el paper del govern i l’administració autonòmica? Participa el president Torra d’aquest sentit de preservació de les institucions?
El governant que es juga la seva inhabilitació per una pancarta ha publicat un article a Vilaweb que el situa molt lluny de l’actitud de Junqueras: “No podem continuar pensant que cal gestionar aquesta autonomia permesa, que se’ns brinda com una concessió d’Espanya. La sentència ens ha de portar a la recuperació de la dinàmica guanyadora, la que fa propostes de futur, la que debat com volem que sigui l’Estat que anem construint. No eixamplarem cap base demanant permís i esperant que se’ns doni”. I Torra rebla el clau: “No es donaran mai les condicions per alçar una república de dones i homes lliures si no la comencem a defensar cada dia des de les nostres responsabilitats”. Està cridant el president, com demana la CUP, a la “desobediència institucional”? Seria un oxímoron i un impossible polític, com es va palesar fa dos anys.
L’independentisme està dividit en dues visions estratègiques que són impossibles de conjuminar: els que pensen institucionalment i els que no ho fan, perquè estan atrapats en un relat que es basa en dos mites, el “desbordament democràtic” i “el bloqueig de l’Estat”. A les generals del 10-N, aquestes dues sensibilitats competiran per obtenir escons a Madrid. Mentre ERC proposa anar-hi a fer la política que es pugui, JxCat i la CUP proposen anar-hi a bloquejar-ho tot, un objectiu tant o més ingenu que esperar que un president espanyol vulgui dialogar avui sobre un referèndum pactat.