12 feb 2021 Carlos Carrizosa, vigilant del xiringuito

Si es repassen els discursos, entrevistes i declaracions dels dirigents de Ciutadans, hi trobem una paraula que ells han elevat a la categoria de gran concepte polític: xiringuito . En català normatiu, el terme no existeix (el mot equivalent és guingueta ), per bé que es fa servir sovint. Segons el Diccionario de la Real Academia Española, un chiringuito és un “quiosco o puesto de bebidas al aire libre”; en sentit figurat –que és el que fa servir el partit taronja– significa un negoci o similar de tipus irregular o dubtós. Carlos Carrizosa, cap de llista de Cs, té incomptables intervencions on la tesi sempre és “eliminar els xiringuitos” de l’independentisme (abans del procés, eren els del nacionalisme català). S’ha ben guanyat el càrrec honorífic de vigilant oficial del xiringuito català, però aquesta és una etiqueta amb doble sentit: també descriu el paper d’aquest advocat penalista (amb molts anys al torn d’ofici) com a encarregat de l’aparell d’una formació que, tot i ser la més votada als comicis de desembre del 2017, és gairebé virtual: no s’ha consolidat sobre el terreny, la seva presència és irrellevant als ajuntaments, i no té ni un sol alcalde en tot Catalunya. Ja es veu que hi ha molts tipus de xiringuitos, sota diverses banderes.
 
Totes les enquestes preveuen que Cs patirà una forta reculada el 14 de febrer. Som en un clima molt diferent del de la campanya de fa tres anys. En aquest context, l’objectiu de Carrizosa és molt difícil: frenar l’hemorràgia de vots cap al PSC i el PP, a més d’aturar la fugida dels electors més extremistes a Vox. La irrupció dels ultres descol·loca el presidenciable de Cs, com es va veure al debat de TV3: les fuetades habituals dels taronges contra l’independentisme semblen toves en comparació amb els missatges amenaçadors i apocalíptics de l’emissari d’Abascal. El vigilant del xiringuito no les té totes.
 

Darrere de la màscara agra de barrufet rondinaire unionista, hi ha un tipus amable, simpàtic i amb sentit de l’humor

 
Carrizosa va entrar a Cs quan el projecte arrencava l’any 2006. Es va apuntar a la sectorial jurídica i va fer bona amistat amb José-María Espejo Saavedra, ara diputat al Congrés i un senyor tan moderat que sempre m’ha semblat que s’havia equivocat de partit. Diverses fonts asseguren que Carrizosa –que no havia militat mai enlloc abans– és el perfecte apparàtxik, imprescindible en qualsevol organització que tingui aspiracions. De total confiança de Rivera (“El tenia molt idealitzat”, diu un correligionari), quan aquest se’n va a conquerir la Moncloa i dona pas a Arrimadas, l’infatigable Carrizosa esdevé la mà dreta de la nova ­líder aquí. Des de llavors, exer­ceix de fustigador dels independentistes, expert a muntar batusses diàries al Parlament. Un cop Arrimadas agafa el pont aeri, ell assoleix encara més protagonisme. Es converteix en cap de llista després que la direcció es carregui la candidata votada en primàries, Lorena Roldán, amb qui la sintonia sempre va ser pèssima. Roldán ha fitxat pel PP i Cs ha demostrat que té els pitjors tics de la vella política.
 
Totes les fonts coincideixen en un aspecte: darrere de la màscara agra de barrufet rondinaire unionista, hi ha un tipus amable, simpàtic i amb sentit de l’humor. Fins i tot és detallista i afectuós. És capaç d’interpretar José Luis Pera­les si es troba a gust. Però algunes veus també apunten que “la polarització dels últims anys li ha canviat el caràcter, ha perdut flexi­bilitat”. Barceloní del 1964 i del barri de Les Corts, de petit mirava la telesèrie Perry Mason , que li va despertar la vocació de lletrat. En això l’entenc, a mi em va passar el mateix amb Lou Grant , sèrie sobre un periodista de Los Angeles. La tele ha fet molt de mal. Els ­còmics també són una dèria que comparteixo amb ell, som canalla dels seixanta. Carrizosa va començar a llegir amb El Capitán Trueno i també devorava les aventures d’ El Jabato o les de Mortadelo y Filemón . El seu pare –que va treballar als tallers de La Vanguardia , igual que el seu oncle– li portava tots els tebeos cada diumenge al matí, moment de gran felicitat. Avui, podeu trobar el candidat buscant exemplars antics al mercat dominical de Sant Antoni. La tinta li agrada: quan era estudiant, va treballar al negoci familiar, una petita impremta. Fa uns mesos, Vicent Sanchis –director de TV3, el mitjà que Cs ha convertit en obsessió– va convidar Carrizosa a casa seva per ensenyar-li la seva monumental col·lecció de còmics. “Lo cortés no quita lo valiente”, com diria Carrizosa.
 
Després que el seu pare morís a causa de la covid, ell també va ­patir la malaltia. Ara està en plena forma, lluitant per evitar que les urnes converteixin el seu partit en un xiringuito invisible.