25 oct 2021 Escolten Trapero?
La prova del cotó de la relació d’una societat amb la política és el concepte de violència que respira. Quan un govern espanyol reprimeix a cops de porra un referèndum il·legal però absolutament pacífic, comprovem que els dèficits històrics (arribar tard a la modernitat i a la democràcia) erosionen el nostre present. Quan el mainstream català passa de l’admiració als Mossos d’Esquadra (després dels atemptats del 17 d’agost del 2017) a la sospita permanent sobre aquest cos, ens adonem que som una societat que no ha entès la mecànica del poder, cosa paradoxal tenint en compte que el projecte d’un Estat independent ha estat assumit per la meitat, si fa no fa, de la ciutadania. El major Trapero –atrapat com ningú en els malentesos i miratges del procés– va punxar moltes fantasies quan va defensar, davant dels jutges, l’actuació dels Mossos en aquell octubre convuls.
Molts catalans (no només independentistes) s’estimarien més una Catalunya sense policia o una Catalunya on la policia depengués només de Madrid, que fos “dels altres”. Per què? Primer: la memòria de la repressió franquista associada a policies amb mentalitat d’ocupant. Segon: una idealització del passat col·lectiu, que exclou la violència que hem protagonitzat els catalans fins fa quatre dies, com diu Òmnium erròniament. Tercer: una concepció ingènua del que representa la responsabilitat institucional, vinculada al que Vicens Vives va dir sobre els catalans i el poder. Quart: un pànic enorme dels dirigents independentistes que governen de ser impopulars quan el carrer es desborda. I cinquè: un clima d’opinió dominat de manera inercial per sectors minoritaris que influeixen exageradament en tot el que té a veure amb la seguretat i l’ordre públic; que la defensa més clara dels Mossos quedi, sovint, en mans de Cs i PP és una desfiguració que hauria de preocupar molt la resta de partits.
L’Executiu autonòmic té greus problemes a l’hora d’abordarles polítiques policials
Els Mossos s’han manifestat aquest dissabte i el major Trapero ha fet un discurs molt important en què, a més de “respecte”, ha exigit sentit institucional a qui correspongui: “les institucions es canvien des de les mateixes institucions, no menystenint-les sinó adaptant-les, millorant-les, enfocant-les de manera correcta al benestar de la comunitat”. Aquestes paraules arriben després que s’hagi decidit –amb el beneplàcit d’ERC i de Junts– que la CUP presideixi la comissió parlamentària sobre el model policial. Escolten Trapero a Palau?
Malgrat els darrers discursos conciliadors del president Aragonès i del conseller Elena, és una evidència que l’Executiu autonòmic té greus problemes a l’hora d’abordar les polítiques policials, i no és capaç d’abstreure’s de l’estat d’opinió que assenyala els Mossos com “els dolents” de la pel·lícula en tot moment. Més d’un polític independentista firmaria perquè, a Catalunya, només actuessin agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.