01 nov 2021 El federalisme de Netflix
Si Espanya fos un Estat federal, l’assumpte del català, l’eusquera i el gallec a les grans plataformes de consum audiovisual no s’hauria superposat a les negociacions dels pressupostos generals, perquè això ja formaria part de l’estructura del sistema i no es discutiria, com no es discuteix avui que el Govern central ha de protegir i projectar l’idioma espanyol. Si Espanya fos, efectivament, un Estat federal (i no un model de descentralització irregular que no ha resolt el reconeixement de les diferents nacions que aplega), totes les llengües oficials tindrien el mateix rang i consideració.
Però el federalisme és un somni truncat i un projecte impossible, tant o més difícil que la independència de Catalunya. La mort del catedràtic José Antonio González Casanova, estudiós i partidari del federalisme, coincideix amb les negociacions entre ERC i l’Executiu espanyol sobre uns pressupostos que, finalment, tiraran endavant per un acord sobre una matèria sensible que la Constitució del 1978 hauria d’haver blindat.
La construcció d’Espanya sovint està sabotejada des del cor de l’Estat
Segur que els republicans i els socialistes han parlat de més coses que la presència del català a Netflix i altres plataformes (recordem que per negociar cal moure’s amb discreció), però l’efecte òptic és que el principal soci català de Pedro Sánchez ha de dedicar tots els esforços a assegurar un assumpte que no forma part dels comptes de l’Estat. Vet aquí el federalisme de Netflix, un pur accident. Unes declaracions de la ministra de Defensa van posar en evidència, un cop més, la comprensió escassa que la realitat plurinacional té entre molts dirigents socialistes.
Sembla que el PSOE ha jugat bé les seves cartes: amb l’atenció dels republicans posada en la llengua, hem deixat de parlar del que representen els pressupostos per a la ciutadania catalana. Cal suposar que, a partir d’ara, anirem descobrint quins són els compromisos concrets del Gabinet Sánchez amb un territori on la meitat de la població no vol formar part de l’Estat, cosa que no ha canviat (els resultats electorals canten) malgrat el fracàs del procés.
González Casanova va escriure que “si hi ha alguna nació al món que per la seva naturalesa, la seva història i la seva cultura requereix un règim d’estructura federal, cap altra més que Espanya”. El professor considerava que un dels errors “més greus” del PSOE “va ser no haver percebut a temps la importància que tenia la qüestió de les nacionalitats” i afegia –en un text del 1988– que “el vell error ha estat reparat” a partir de Felipe González. En aquell moment era optimista, per bé que recordava que Pere Bosch Gimpera, intel·lectual i polític republicà, havia dit que Espanya no està feta i “es troba secularment en via de construcció”. Avui ens adonem que es tracta d’una construcció sovint sabotejada –paradoxalment– des del cor de l’Estat pels més entusiastes partidaris de culminar-la.