30 gen 2022 Testimoni transformador
Saludo l’escriptor Alejandro Palomas en una sala de TV3, on coincidim, abans que ell sigui entrevistat per Lídia Heredia en el programa matinal. El felicito pel valor del seu testimoni, que s’ha pogut llegir a La Vanguardia (bona peça de Domingo Marchena) i en altres mitjans. Palomas ha revelat els abusos sexuals repetits que va patir quan era nen, per part d’un religiós que va ser professor seu a La Salle de Premià de Mar. En totes les entrevistes que ha donat, parla del dolor que ha arrossegat durant tota la seva vida, en uns termes que esglaien per la sinceritat, la precisió i la claredat amb què els descriu. Em quedo amb una frase: “He recordat allò durant cada dia de la meva vida”. Es refereix a la nit en què va ser violat per aquell individu, protegit pel seu hàbit.
Em fixo en una dada: Palomas va néixer el mateix any que jo, 1967. Compartim un mateix context cronològic però la seva experiència radical com a víctima d’abusos li ha donat una perspectiva que jo amb prou feines puc imaginar, encara que hi posi molta empatia. I em fixo també en els ulls del meu coetani: no m’atreveixo a dir que són tristos, però trenquen l’interlocutor amb mil interrogants sobre la responsabilitat invisible d’una societat que va abandonar milers de nens en un infern quotidià que no es denunciava, però “tots sabien” que passaven “aquelles coses”. Perquè “tots sabien” que el germà L tocava els nois i més.
Els ulls de l’escriptor Alejandro Palomas trenquen l’interlocutor amb mil interrogants
El testimoni de Palomas representa un canvi de rasant sobre la percepció social a Espanya dels abusos sexuals produïts al si d’institucions religioses (i en altres entorns amb menors a cura d’adults) durant moltes dècades. Per la projecció de l’autor català i per la forma com transmet la seva experiència, el seu cas troba més ressò que el d’altres que van patir situacions similars. El prestigi i la popularitat de Palomas serveixen perquè més ciutadans prenguin consciència d’una realitat sòrdida i greu que exigeix actuacions a diversos nivells. No podem dissimular.
Que el PSOE digui que contempla investigar al Congrés els abusos sexuals a l’Església és important, però encara ho és més que Palomas serveixi com a exemple per als que continuen patint en silenci un passat d’horror i solitud. Perquè tot el pes de la justícia caigui sobre els criminals i els que els van emparar i encara ho fan.