Pot endevinar moltes coses d’una vaca amb només fer-li un cop d’ull. Ramader de llarga experiència, bilbaí assentat a les terres de Lleida, José Ramón Sainz de la Maza és un dels fundadors i secretari de la cooperativa familiar que comercialitza els productes de la firma Llet d’Urgell, una empresa que controla tot el procés. Ha passat la seva vida comprant i venent bestiar i avisa que mai s’està fora de perill de ser enganyat. Davant la crisi de les “vaques boges” reclama que es posi fi al desconcert.
L’European Film Academy li ha donat el premi al millor actor europeu del 2000 per la seva supèrba interpretació d’un assassí simpàtic i complex en el film “Harry, un amic que us vol” de Dominik Moll, un gran èxit de públic a França. Format en el teatre, el català Sergi López és ja un estel al país veí mentre aquí li descobreixen, a poc a poc, en algunes pel·lícules. La seva versatilitat i la seva sobrietat emocionen a l’espectador i són reconegudes per la crítica. Però López va de tipus tranquil i corrent, com si res.
Descendent directa de Narcís Monturiol, l’inventor del primer submarí, aquesta catalana de 39 anys es va convertir a l’islam en 1985. Elisabet va donar pas a Yaratullah i el 1994 va crear, juntament amb altres dones, l’associació Insha Allah (Si Déu Vol), que treballa en l’estudi i en la promoció de la dona musulmana. El 1999 va ser una de les organitzadores a Barcelona del I Congrés de Dones Musulmanes. Diu que l’islam li permet ser millor, prendre consciència dels seus actes i gaudir més de cada dia.
Deixa el càrrec de president d’IC durant la sisena assemblea de la formació, que se celebra aquest cap de setmana. Rafael Ribó, de 55 anys, ha liderat aquestes sigles des de la seva creació el 1987. Va ingressar al PSUC el 1974 i va accedir a la secretaria general del partit el 1986, en succeir a Antoni Gutiérrez Díaz. Professor de Ciència Política, actualment és diputat i president de grup al Parlament. Durant la seva gestió, els canvis mundials i els avatars locals han remogut els fonaments de l’esquerra. El seu sembla un “stand by” que arriba, potser, amb força retard “Va com una moto, té pressa i arrenca en solitari, deixant enrere als altres”.
Nascut el 1940 com Ramon Pelegero Sanchis, el cantant i poeta va iniciar divendres a la nit al Palau de la Música Catalana una tanda de recitals antològics fins al 2 de desembre. Aquests dies s’ha posat a la venda la recopilació de tota la seva obra, “Nova Integral. Edició 2000 “”, un total de deu CD que ordenen una feina que ja forma part de la memòria de tota una generació. Però Raimon no ha volgut aturar-se en la nostàlgia i va sortejar la perillosa reducció a icona gloriós d’una època. El seu temps segueix sent aquest temps.
...