ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Josep Àngel Saiz Meneses – Auxiliar de so
4386
post-template-default,single,single-post,postid-4386,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

16 des Josep Àngel Saiz Meneses – Auxiliar de so

Josep Àngel Saiz Meneses. És, als seus 45 anys, el bisbe més jove d’Espanya. El seu nomenament ha aixecat les crítiques de sectors de creients i de grups de sacerdots i ha mostrat un considerable malestar a l’Església barcelonina. El nou bisbe auxiliar de Barcelona tindrà tasques curials, no territorials, que a la pràctica implica convertir-se en el suport directe del cardenal Carles. Té fama de treballador i fidel. Va estudiar a Toledo i se li intueix dur com l’acer d’allà, però sense exhibir brillantor.

Ha de ser una cosa que se li enganxar quan va treballar en uns estudis de gravació, abans de marxar al seminari de Toledo, on es va ordenar el 1984. Entre micròfons, cintes i proves de veu, va haver de convertir-se en un autèntic tècnic d’alta fidelitat, de tal manera que avui encara conserva al seu interior aquell eficaç auxiliar de so que un dia va ser . Perquè és la fidelitat i el sentit estricte de la obediència el que més destaquen de la seva trajectòria sacerdotal diverses persones que el coneixen. I allò que el cardenal Carles sembla haver valorat en monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses.

En àmbits molt dispars de l’Església barcelonina assenyalen que es tracta d’un home amb una concepció marcadament jeràrquica de la vida eclesial, amb gran capacitat de treball, disciplinat i capaç de donar confiança al cardenal en uns moments d’inquietud a la diòcesis. Conservador en assumptes de fe i preocupat per incrementar i obrir la tasca social de l’Església, Saiz apareix com un sacerdot tímid i emprenedor i que la seva ordenació episcopal ha provocat crítiques i ha deixat entreveure el malestar de sectors importants.

Es discuteix, en primer lloc, l’oportunitat d’un nomenament que es produeix tardanament, dins la pròrroga de dos anys per al pontificat del cardenal Carles a Barcelona, el que converteix la figura de Saiz Meneses en una herència molt particular dins la cúria.

El segon punt que ha generat fricció és el mètode seguit, ja que hi ha veus que assenyalen un dèficit de consultes al respecte, tot i que des d’entorns propers oficiosos es recorda que els primers informes confidencials preceptius es remunten a 1997.

El tercer motiu de polèmica és el fet que Saiz cursés els seus estudis teològics i fora ordenat a Toledo. Segons fonts discrepants, és fals que s’estigui parlant sobre el grau de catalanisme del nou bisbe. Per a aquests cercles, el significatiu és recordar que, a mitjans dels 70, els qui escollien el seminari de Toledo ho feien perquè consideraven que l’obertura del seminari de Barcelona animada pel cardenal Jubany era sospitosa.

L’amplitud de mires de Barcelona contrastava amb la rigidesa toledana. A més, plou sobre mullat, ja que el cardenal ha nomenat per a dos llocs més -el nou secretari general i el nou vicari episcopal per al Vallès Occidental- a sacerdots també formats a Toledo.

Fill de petits propietaris rurals que van arribar a Catalunya des de Sisante, a Conca, per dedicar-se als ultramarins, Saiz va sentir la vocació molt aviat. El seu germà gran va passar pel seminari abans, però ho va deixar, i hi havia també un oncle capellà. En el seminari menor de la Conreria, a Tiana, Saiz era el encarregat de la cartellera i de coordinar els esports. D’aquells anys, dels 11 als 18, guarda el gust per la lectura dels clàssics grecs i llatins i els primers passos en el català, amb títols com “El zoo d’en Pitus”.

A Toledo va exercir com a rector de pobles gairebé buits i, encara que don Marcelo tenia pensat enviar-lo a Roma a estudiar, Saiz va demanar tornar aviat a Catalunya. Aquí ha estat responsable de pastoral universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona, consiliari dels cursets de cristiandat, vicari de la parròquia de Sant Andreu de Palomar -el barri de la seva família- i rector de l’església de la Mare de Déu del Roser, a Cerdanyola. La seva tesi doctoral es la dirigeix el progressista Rovira Belloso. Sembla que ara tindrà poc temps per acabar-la.

 

Etiquetes: