04 nov 2011 Metròpoli global?
La discussió sobre obrir o no en diumenge a Barcelona és un debat antic, d’una altra època. Vull dir que, per un o altre camí, finalment, arribarem a un plantejament nou sobre la llibertat horària dels comerços a la capital de Catalunya. Ho saben els que ho promouen, els que s’hi oposen i també les administracions que han de decidir. Ja sigui només per a determinades zones o amb caràcter general, veurem com les botigues obren els diumenges. Com sempre que hi ha canvis en la manera d’organitzar la vida, hi haurà queixes i celebracions, perquè hi ha interessos confrontats que no són gens fàcils d’harmonitzar. Interessos legítims d’uns i d’altres, punts de vista respectables de totes les parts. Però, per sobre d’aquests interessos, s’imposa l’aposta que un dia es va fer de convertir Barcelona en una metròpoli global que juga i competeix a fons per atreure turistes i gent de negocis.
Aquesta aposta la van fer, al seu dia, els nostres representants polítics amb el suport de la societat, incloses les corporacions que defensen els interessos del món empresarial, dins el qual hi ha els botiguers grans, petits i mitjans. El consens sobre la transformació de la capital catalana en una marca potent mundial ha estat i és molt ampli i transversal, adoptat per les dretes i les esquerres, pels catalanistes i pels espanyolistes, per les elits i per les classes populars. Ara, quan torna aquesta discussió gremial, ja no podem rebobinar i no podem desdir-nos de tot el que hem promogut, millor o pitjor, des de fa quasi vint anys. Que potser no sabíem que organitzar els Jocs Olímpics de 1992 era una manera d’obrir la porta a una altra dimensió com a ciutat? Què volíem ser llavors i què volem ser ara? Una mica de coherència, si us plau. Amb tots els respectes per als negocis de tipus familiar que tenen i mantenen una idea tradicional del comerç, a mi m’al·lucina que, avui dia, encara no sigui completament normal que les botigues del centre de la ciutat obrin quan vulguin, com hem vist a moltes capitals europees. Que això suposa un gran esforç per a molts botiguers és evident, però cal saber adaptar-se de manera intel·ligent. No serà la primera vegada i segurament tampoc la darrera.
Fa unes dècades, jo encara ho recordo, els dilluns no hi havia diaris als quioscos perquè els periodistes i els treballadors de les rotatives feien festa els diumenges. Qui volia saber el que havia passat al món havia de comprar La Hoja del Lunes, la publicació que feia la suplència de tota la resta de capçaleres. Quan això va tocar a la fi, el gremi de la informació va haver de canviar d’hàbits amb més bona cara o menys, igual com més tard ho ha hagut de fer altra volta amb l’aparició de les edicions digitals o, més recentment, amb l’explosió de canals com Twitter. Ser una metròpoli global comporta modificar rutines. Val més no enganyar-se, oi?