Pérez Rubalcaba, tot i que fa moltíssims esforços per caure simpàtic, no mereix l’adhesió dels professionals del compromís. Per ells, el compromís únic, homologat i de debò és el seu, el que passa per les seves causes nobles i perfectes. Per entendre’ns, és compromís denunciar la manca d’assistència sanitària universal que pateixen molts ciutadans dels EUA, però no és compromís esmentar les terribles condicions de vida de la població sotmesa a les tiranies criminals de Síria, l’iran o Corea del Nord.

Si es tracta de les coses de casa, el seu compromís encara és més relatiu. Aquests esperits tan delicats, per exemple, són solidaris amb el dret a decidir de qualsevol poble llunyà (sobretot llatinoamericà, africà o asiàtic) mentre callen com a morts sobre la sort de les nacions que tenen precisament més a la vora. Recordeu aquesta gent tan compromesa amb els febles fent costat als catalans en el combat pel nou Estatut i per un finançament més just?