ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Moderació marianista
4511
post-template-default,single,single-post,postid-4511,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

23 des 2011 Moderació marianista

Es destaca el perfil més o menys moderat del nou Govern presidit per Mariano Rajoy. És cert que hi ha dones i homes del seu Gabinet que, com el català Jorge Fernández, responen més a l’estil del que havia estat l’antiga UCD d’adolfo Suárez que no pas al d’una dreta com la que José María Aznar va concretar a partir de l’any 2000. Però no tots són així, és evident. Montoro, Arias Cañete i Mato, per exemple, no semblaven gaire incòmodes quan l’anterior líder popular dirigia la casa, una música a la qual Rajoy –s’ha de recordar– també va adaptar-se sense problemes fa uns anys. Què és la moderació? Què vol dir ser moderat en política?

Aquests conceptes es defineixen d’acord amb el seu contrari. Un polític moderat ho és en oposició a un polític extremista o radical, tot i que el radicalisme és un atribut no necessàriament negatiu si agafem l’accepció que té a veure amb les arrels o fonaments d’una ideologia. D’altra banda, les actuals democràcies obliguen sempre a una certa moderació i pactisme quan s’arriba al poder, principi que Aznar va oblidar quan va obtenir la majoria absoluta i que, en canvi, sembla una de les lliçons més ben apreses per Rajoy. Amb tot, en parlar de moderació, cal distingir entre fons i forma.

El programa de Rajoy és moderat o extremista? Ja ho veurem quan es facin les lleis i els reglaments, potser hi haurà sorpreses. Per ara, només sabem les línies generals del seu mandat. D’altra banda, hi ha moderats que ho són només per necessitat i n’hi ha que ho són per naturalesa. Tacticisme o convicció? Els que el coneixen diuen que Rajoy és moderat perquè, per caràcter, detesta la brega per la brega, però no ens confonguéssim pas. Vam comprovar en el debat d’investidura que el nou president no és un tou ni té por de la topada dialèctica i que, quan vol, mossega i rebrega. El tancament rotund a les demandes de Duran Lleida sobre un nou pacte fiscal o l’agror en les respostes al representant del valencianisme no encaixen precisament en l’arquetipus de moderat. Tampoc s’ha de descartar que Rajoy sigui moderat quan es dediqui a una part de l’agenda i molt menys quan n’abordi una altra, en funció de l’efecte que vulgui causar sobre determinats sectors de l’opinió pública. El nou Govern ha d’enviar molts senyals a la vegada i això podria castigar especialment alguns actors polítics, fàcils caps de turc quan cal teixir un relat per contenir l’emprenyament de la ciutadania.

I si ser moderat, finalment, només vol dir que procures no fer gaire soroll per guanyar la partida? M’inclino a pensar que la moderació marianista és d’aquest tipus. A més de conjurar els fantasmes aznarians i facilitar l’aterratge enmig de la crisi, la moderació del flamant Executiu de les Espanyes és un sistema intel·ligent per fer el que toqui sense que es notin gaire les maniobres.

Etiquetes: