ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Acabat el ritual
4581
post-template-default,single,single-post,postid-4581,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

30 mar 2012 Acabat el ritual

A la Maria li van trencar ahir els vidres de la fleca, una colla que deia parlar en nom dels treballadors i que també la va insultar perquè no volia deixar sense pa la gent del seu barri. Ara, a més d’haver de defensar un negoci que recula i suportar la competència de les benzineres, la Maria haurà de pagar la factura dels desperfectes, ni l’administració ni els sindicats ho faran pas.  Acabat el ritual de la vaga general, el Govern Rajoy continuarà amb la reforma laboral i la Maria haurà de fer mans i mànigues per no haver de  tancar el forn que el seu pare va obrir després de la guerra,  Ella sempre s’ha tingut per una treballadora, no pas per una empresària. Li fa gràcia quan sent que parlen d’emprenedors, es demana què caram deuen ser. Ella sap l’esforç que representa pagar els proveïdors i el salari de sis persones cada mes, i no poder dormir pensant que tot petarà.

La Maria, quan era jove, estava convençuda de tres coses: que ningú et regala res, que treballant no et fas ric i que cal saber el sentit de cadascun dels teus actes. També tenia clar que no és recomanable endeutar-se més del compte i que un treball era per a tota la vida. Les coses han canviat molt des que tenia vint anys i ha començat a assumir que la vida és menys lineal del que havia previst, però manté la voluntat de trobar una raó a tot el que fa. Davant de la convocatòria de vaga general, va entendre que no serviria de res perquè aquest esdeveniment li recordava aquell món de certeses que ara ja no existeix. Ella ho havia comprovat dolorosament en el seu sector. Les benzineres ofereixen un producte que anomenen pa i la gent el compra alegrement.

A la Maria li van trencar ahir els vidres de la fleca, una colla que deia parlar en nom dels drets bàsics i que també la va insultar perquè no volia deixar sense pa la gent del seu barri. Ella es mirava els membres del piquet sense por i sense ràbia, sense cap mena de visceralitat, amb un enorme distanciament, com si hagués imaginat l’escena moltes vegades i, arribat el dia gran, tot sortís com estava escrit en el guió. Un cop finalitzada la seva important missió, aquells valents representants del proletariat, van allunyar-se de la fornera i les dues dependentes, no sense abans advertir amb crits que, si no abaixaven les persianes, tornarien.

Acabat el ritual de la vaga general, el Govern Rajoy continuarà amb la reforma laboral i la Maria trucarà el Pere, que té una botiga de vidres, mampares de bany i similars, i li encarregarà que, el més aviat possible, arregli l’aparador principal de la fleca. Acabat el ritual del segle XIX i la guerra de xifres informativa del segle XXI, el contundent art de la persuasió de certs piquets haurà contribuït de manera decisiva a impulsar l’economia productiva i a generar riquesa, sobretot en l’àmbit de les reformes en locals i establiments de cara al públic.

Etiquetes: