05 mai 2012 Guardiola, sense por

Josep Guardiola ha triomfat, entre d’altres motius, perquè ha fet el que la majoria de dirigents polítics, socials i econòmics no volen fer gairebé mai: desafiar sense manies la possibilitat del fracàs per poder actuar amb llibertat. Vet aquí el gran secret del joc audaç, creatiu i original del que ha estat triomfant entrenador del Barça. Ell ho va dir clarament: “No hi ha por, la deixarem al vestidor”.

En realitat, Guardiola volia dir que la por havia estat dominada de manera madura i racional per poder practicar així un futbol grandiós, ofensiu, espectacular i brillant. El futbol libèrrim del seu equip és fruit de l’absència de por damunt la gespa, la qual cosa no s’ha de confondre pas amb temeritat. Els jugadors del Pep no han perdut mai el respecte als rivals, però han assumit el risc de cara, mentre d’altres es tancaven porucs, insegurs i bloquejats.

La llibertat és el domini sobre la por. En la seva justa proporció, la por ens ajuda a sobreviure perquè ens manté alerta, però un excés de por ens paralitza i ens fa renunciar al somni alhora que impedeix gaudir del moment. Fixem-nos en els polítics avui a Europa: molts no s’atreveixen a explicar clarament les dures reformes que impulsen i tracten de dissimular, tot per por de perdre les eleccions. A diversos governants els costa prendre decisions i argumentar-les perquè no suporten imaginar-se fora del poder, la seva manca de coratge neix d’aquí. No volen admetre que només hi són de pas. Tot el contrari del punt de partida de Guardiola. En prendre consciència de la seva caducitat en el càrrec, el de Santpedor ha imaginat un futbol alliberat del temor a deixar de ser el tècnic del primer equip del FC Barcelona. És la llibertat de qui no s’aferra a la banqueta.

Per fer qualsevol cosa bé, a més de tenir talent, cal una certa dosi de valentia. Això val per al futbol, la cuina, la cirurgia o el periodisme. Altrament, no paga la pena. Guardiola sabia que només així es pot aspirar a tocar el cel amb els dits.