ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Estar a l’altura
4620
post-template-default,single,single-post,postid-4620,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

04 jun 2012 Estar a l’altura

Ara no toca. Aquesta vegada la frase no la va pronunciar Jordi Pujol -que la feia servir sempre que li venia de gust- sinó Mariano Rajoy, en ser preguntat, aquest passat dissabte, sobre el pacte fiscal a les jornades del Cercle d’Economia a Sitges. Davant d’una important representació de l’empresariat català, el president del Govern espanyol va venir a dir “ja ho trobarem”, perquè ara hi ha molta feina i no ens podem distreure amb les coses només dels catalans. Els nostres pròcers, públicament, aproven el discurs de Rajoy. En privat, són més crítics. Per això, altres empresaris, menys rellevants i mediàtics però igualment imprescindibles per al progrés del país, se senten lluny d’aquestes trobades.

Parlo amb un petit empresari del sector de l’alimentació i em confessa que n’està tip d’haver de suportar actituds anticatalanes. Ell elabora un producte d’excel.lent qualitat però, molt sovint, a les Espanyes, li diuen clarament i sense manies que no li faran cap comanda a causa del seu origen. D’això, em remarca aquest empresari, no en parlen gaire al Cercle d’Economia. Per la qual cosa -afegeix- ell ja no té por de boicots futurs si és que, finalment, té lloc el que la premsa anomena xoc de trens arran del pacte fiscal. El meu interlocutor somriu: “Els interessos de la meva empresa ja no depenen únicament d’Espanya, no tinc cap mena de por”. N’hi ha més com ell, però no surten a les fotos.

Ho escric perquè, quan arribi l’hora, no es digui que ningú no ho va veure venir. En prengui nota qui vulgui: l’interès particular de molts dels que fan funcionar l’economia real i més productiva de Catalunya s’està separant a velocitat de la llum del que a Madrid asseguren que és l’interès general. Això sí que és un xoc de trens de debò i té a veure amb el que interessa la gent, per fer servir una expressió típica i tramposa dels que afirmen no ser nacionalistes catalans. Insisteixo: aquest moviment de fons té un abast que deixarà fora de joc molts discursos i alguns suposats consensos amb els quals els partits especulen avui mirant-se massa el melic i poc la societat.

“No es pot defugir el debat i demanem que tothom estigui a l’altura de les circumstàncies”. Són paraules solemnes sobre el pacte fiscal de Josep Piqué, president del Cercle, ex ministre d’Aznar i alt executiu més que empresari en sentit estricte. Piqué té raó, però hi ha una prèvia delicada: qui és el jutge que dirà si els nostres líders estan a l’altura de les circumstàncies? Com que sóc demòcrata i no crec en tecnòcrates salvadors ni en assemblees redemptores afirmo que el jutge només pot ser la ciutadania cridada a les urnes. I això em porta a recordar que Artur Mas va assumir un compromís clar sobre aquest assumpte. Aquest és el contracte al qual es deu el president i que -a més- respon a l’interès general dels catalans.

Etiquetes: