21 ago 2012 Loteries salvadores

Pa i circ. I que no hi faltin les loteries públiques, que són el gran negoci de la sort i la meravella ràncies. Ara, a més, la loteria servirà per alimentar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), al qual no tindran accés les comunitats fins a l’octubre. Enguany, aquest fons ha de ser de 18.000 milions d’euros, 6.000 dels quals vindran -agafeu-vos fort- de l’entitat Loteries i Apostes de l’Estat, institució pública que, segons es diu, gaudeix de molt bona qualificació creditícia. Això permet -el ministre De Guindos ho va anunciar dissabte passat- que Loteries subscrigui un préstec sindicat amb bancs espanyols i estrangers amb la finalitat de nodrir el FLA. Catalunya, València i Múrcia ja han fet saber que tenen intenció d’acollir-se a aquest fons.

Mentre creix a Espanya la nostàlgia per un Estat centralitzat, l’entitat de Loteries fa de socorrista de les demonitzades administracions autonòmiques, a les quals Madrid assenyala com a causants principals del dèficit públic. Els fets i les xifres, però, són tossuts i desmenteixen rotundament aquesta tesi: resulta que l’Administració central genera de manera sistemàtica el doble de dèficit que les autonomies en el seu conjunt, i això representa un 59% del total.

Amb aquest panorama enganyós, té mala bava que un dels pedaços per evitar l’ensulsiada del sistema autonòmic passi per un element tan antic i predemocràtic com la loteria, que encarna tot el contrari de la justícia social i la racionalitat reformadora aplicada al progrés col·lectiu. El cop de sort que transforma un ciutadà en milionari recorda massa aquella societat espanyola que vivia anestesiada entre el paternalisme i el conformisme que prometien un miratge de benestar. La loteria era la fugida màgica de la misèria acumulada durant segles, la pastanaga davant de les masses.

Ara, no ens posem tan solemnes. L’episodi també té gràcia perquè, de fet, ens recorda que l’actitud del poder central cap a les autonomies sempre ha estat la de qui es treu el mort de sobre. Com que el mort avui ja put, Madrid fa servir un dels millors negocis de l’Estat, que és la gestió de les il·lusions particulars en forma de rifa. No deixa de ser coherent que el mateix poder que genera Bankia com a expressió sublim del capitalisme de rifa i patacada ara busqui solucions en el món euforitzant i fantàstic dels números que prometen un canvi de vida en un tres i no res. L’esoterisme del Govern del PP es veu així elevat a la seva màxima potència.

Col·lecciono anuncis de bruixes i bruixots, d’aquests que ens deixen a la bústia de casa. El professor Baba-Didim (el darrer que ha tingut el detall de comunicar-me els seus serveis) es defineix com a “gran curandero” i afegeix que “no hay problema sin solución”. El ministre Montoro és, em sembla, de la mateixa secta.