ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | L’amor segons el PP
4697
post-template-default,single,single-post,postid-4697,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

29 oct 2012 L’amor segons el PP

No estic d’acord amb aquells que afirmen que l’actual cúpula del PP només ha llegit els llibres autoritzats per l’Opus Dei sobre l’envitricollat assumpte de l’amor, el sexe i altres afers privats. Hi ha vida més enllà del clàssic Estudios sobre el amor, d’Ortega y Gasset, encara que María Dolores de Cospedal va fer servir justament aquest pensador per il·lustrar la lleialtat que han de mantenir Catalunya i Espanya. La número 2 del PP també va esmentar Vicens Vives que, com passa amb Tarradellas, alguns saquegen per amanir les seves consignes.

Ja ho hem vist i ho veurem fins el dia 25 de novembre. El PP va a aquestes eleccions amb un problema tàctic que ni els millors spin doctors del madrileny carrer Génova poden solucionar: si volen pescar vots en l’electorat menys catalanista de CiU, han de semblar moderats i, llavors, queden massa tous davant de la caverna de Madrid i del partit de Rivera, que competeix sense escrúpols en la subhasta espanyolista; si volen compactar el seu electorat tradicional i créixer, els de Sánchez-Camacho no tenen més remei que picar amb fúria contra Mas i el nacionalisme català en general, però llavors alimenten el sobiranisme i regalen un munt de suports al president català. Perquè Catalunya no és València, que és el model últim per al nostre país que volen la dreta i l’esquerra espanyoles.

Aquest darrer cap de setmana hem vist com els estrategues populars van utilitzar l’amor per obrir la 19a convenció intermunicipal del PP, celebrada a Barcelona, mentre van passar a l’atac i el menyspreu per clausurar l’esdeveniment. Una de freda i dues de calentes. No és veritat que hi hagi distància ideològica entre Aznar i Rajoy, és només una qüestió d’estils, coses d’embolcall i caràcter. Fixeu-vos-hi: el líder de la FAES va declarar, la setmana passada, que “qualsevol fórmula federal, confederal, o de la mena que sigui, que requereixi el trencament de la sobirania nacional és inviable”. Creieu que hi ha algú en l’actual direcció del PP que pensi el contrari?

Els catalans saben que el miracle d’una veritable Espanya plural no arribarà. El sondeig que ahir publicava La Vanguardia indica que el 67,1 % no té cap confiança sobre un futur reformisme del PP i el PSOE per donar una sortida a les demandes catalanes dins del marc constitucional. Això és coherent amb una altra resposta, que cal interpretar com allò que és, un enorme aval a la fermesa demostrada per Mas: un 71,4 % considera que Catalunya ha de celebrar el referèndum de totes maneres, encara que Madrid el prohibeixi. El líder de CiU no està gens sol en aquest desafiament; alerta, doncs, amb els que el criminalitzen.

Rajoy ha dit, de Barcelona estant, que no hi ha sentiment de desafecció entre Catalunya i Espanya. S’ho creu de debò? De nou, un diagnòstic erroni. L’amor és cec, ja ho sabem. Però no tant.

Etiquetes: