05 jul 2013 La pintura de les ambulàncies
La crisi, a més de situacions dramàtiques, provoca situacions curioses, per dir-ho d’alguna manera. El Departament de Salut del Govern de la Generalitat canviarà la retolació de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques per, segons el conseller Boi Ruiz, estalviar recursos públics i, de passada, harmonitzar els diferents serveis d’emergències pel que fa a denominacions i formats. Es veu que la pintura de color taronja fluorescent de les ambulàncies és molt cara, de manteniment poc econòmic i es degrada amb molta facilitat. Caram: que felicitin el crac que, al seu moment, va decidir retolar amb aquest material les ambulàncies del SEM. Un exemple claríssim de rigor i competència en la gestió.
Aquesta notícia és més important que no sembla perquè incrementa una sospita que, sense caure en populismes ni demagògies, tenim molts ciutadans: quantes despeses públiques es fan sense tenir en compte el mínim sentit comú que qualsevol de nosaltres aplicaria a l’economia familiar? Un amic meu sempre diu que el bon polític i el bon funcionari és aquell que, quan ha d’aprovar una despesa a càrrec de l’Administració, dedica uns minuts a imaginar-se que aquells euros no són de la caixa comuna sinó de la seva cartera particular. Em sembla un exercici indispensable. Vosaltres retolaríeu un automòbil de la vostra empresa amb pintura cara i dolenta? No, és clar. En canvi, a l’Administració, hi ha alguns polítics i funcionaris que donen el vist-i-plau a certes decisions que -siguin petites, mitjanes o grosses- representen un malbaratament absurd dels recursos col·lectius, que surten -recordem-ho- dels impostos de la gran majoria que vivim de la nostra feina.
Ara sabem això de la pintura de les ambulàncies. El que desconeixem potser ens podria fer posar els pèls de punta. Durant els anys de les vaques grasses, la manera com es feien algunes grans obres públiques donaria per a diverses pel·lícules de terror. Em ve al cap el velòdrom de Palma de Mallorca, el Palma Arena, un dels nyaps més bèsties que s’han conegut arran del cas de corrupció vinculat a aquesta gran infraestructura esportiva. La llista de deficiències d’aquest velòdrom era llarguíssima, fet que contrasta amb detalls com la forta despesa que es va fer en fusta importada d’Ucraïna. Que fàcil que ha estat actuar com nous rics amb els diners de tothom!
Si el canvi de retolació de les ambulàncies és un simple gest perquè l’Administració obtingui l’aplaudiment fàcil de la gent en un moment delicat, malament rai. Farà canviar realment la crisi la mentalitat de molts polítics i funcionaris públics a l’hora de comprar i d’invertir en nom de la ciu- tadania? El dictat de l’austeritat dei- xarà de ser una obligació temporal per constituir una actitud diària indispensable a cada despatx de cada administració?