02 set 2013 De pors i silencis

M’ho recordava un amic aquest estiu: “Quan això de l’independentisme era cosa de quatre gats, ens deien bojos i es fotien de nosaltres; ara, que és cosa de molta més gent, diuen que el boig és el president de Catalunya i volen tancar-lo a la presó”. La vida et porta sorpreses.

Ara, en comptes de debatre sobre la proposta independentista de manera enraonada, hi ha algunes veus que s’estimen més desplaçar el debat a un altre assumpte, lateral: asseguren que l’onada sobiranista genera por de parlar entre aquells que volen mantenir Catalunya dins d’Espanya, que no s’atreveixen a dur la contrària i fins i tot hi ha qui hi veu un “dèficit democràtic”. Agafeu-vos fort: el dèficit democràtic ja no seria que es prohibeixi votar a tot un poble sinó que una part important d’aquest poble reclami aquest exercici de manera pacífica. El món a l’inrevés. Per cert, quan l’any 1992 el jutge Garzón va ordenar la detenció d’una sèrie de ciutadans pel sol fet de ser independentistes, ¿què sentien els que ara diuen tenir por perquè hi ha més gent que vol un Estat català?

Òbviament, no dic que no hi hagi persones que, en determinats ambients, no vulguin debatre sobre la qüestió perquè predomina l’opinió favorable a la independència. També es dóna tot el contrari. Servidor, per exemple, a vegades, eludeix la discussió quan es troba en determinats cercles, on la visió hegemònica és que els catalans hem de continuar sent espanyols peti qui peti. És per economia de l’esforç i per salut mental. Però més enllà de les percepcions subjectives, hi ha els fets. El periodisme seriós ha de parlar de realitats concretes. Som-hi.

Els fets són rotunds i ens indiquen quina és la veritable espiral del silenci avui a Catalunya i Espanya. És la que sostenen i fabriquen la major part de poders formals i informals que, com tothom sap, s’oposen fanàticament al divorci Catalunya-Espanya. La prova la tenim quan repassem la llista de silenciats i represaliats. Només hi trobem persones que s’han mostrat favorables a la independència –com la professora Clara Ponsatí, acadèmica de prestigi internacional a qui es retira una beca en una universitat dels EUA- o bé persones que, sense ser independentistes, han manifestat que s’ha d’escoltar la gent –com l’exfiscal superior de Catalunya, Rodríguez Sol, un jurista massa demòcrata per als seus superiors. A més d’aquests dos noms il·lustres, hi ha diversos esportistes que han estat oficialment coaccionats o sancionats per lluir l’estelada així com un bon grapat de cantants i artistes, alguns dels quals per participar al Concert per la Llibertat.

Aquestes represàlies sí haurien de fer por a qualsevol ciutadà decent, vulgui o no la independència. Mentre, els partidaris de no tocar res haurien d’explicar els beneficis de continuar sent espanyols de segona, menyspreats, insultats i espoliats per llei.