ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Passat i futur populars
4865
post-template-default,single,single-post,postid-4865,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

14 oct 2013 Passat i futur populars

Dijous passat va ser un dia molt interessant en la política espanyola/catalana. Al Congrés, el PP va aprovar -amb tota l’oposició en contra- la setena llei sobre Educació de la democràcia i, també a la Cambra baixa, el PP va impedir -fent ús de la seva majoria absoluta i novament en solitari- que s’aprovés una moció de CiU (consensuada amb PSOE, IU, UPyD i UPN) per posar fi a la permissivitat amb la simbologia nazi i totalitària que “incita a la violència i a l’odi” i per convertir en delictes l’apologia i enaltiment del franquisme. Al Parlament de Catalunya, ni PP ni Ciutadans no van votar una moció que feia referència al nazisme i al franquisme, i que demanava la destitució de la delegada del Govern espanyol a Catalunya per prendre part en un acte on es va fer un homenatge als veterans de la División Azul; sempre es podrà dir que no ho van fer a causa de la batussa (amb plantada inclosa) que va tenir lloc durant el plenari.

Sobre la seva llei, el ministre Wert va declarar que les crítiques de la resta de grups neixen de prejudicis i va decidir no contestar-los. Sobre la persecució i càstig d’ideologies i símbols totalitaris, la diputada popular Teresa Angulo -que va condemnar el franquisme- va explicar que, en tot cas, la qüestió s’hauria de parlar en els futurs debats sobre la reforma del Codi Penal, que ha començat el tràmit. El futur i el passat van quedar congelats dijous, gràcies a la majoria absoluta que aguanta Rajoy.

L’educació d’una societat és la construcció del futur i exigeix consensos importants que trenquin la dinàmica partidista, com es va fer a Catalunya quan, en l’etapa del tripartit, el conseller Ernest Maragall va tirar endavant la llei educativa pactant amb l’oposició. El combat legal contra el feixisme és la reconciliació amb el passat i un imperatiu moral i polític que reclama generositat, intel·ligència i compassió per poder reconstruir un horitzó cívic que ompli de veritable sentit les estructures democràtiques.

Els fets: aprovar una llei d’educació elaborada contra tots els ciutadans que no voten el PP i no aprovar una moció per lluitar amb més eficàcia contra els enemics declarats de la democràcia. Vet aquí la fotografia inquietant que el Govern Rajoy ofereix a l’Europa que ens contempla. Això sí que desestabilitza. És una qüestió de conviccions. No és només un assumpte de tarannà o d’estil, sinó el fruit amargant d’unes posicions construïdes pels ideòlegs d’un projecte pensat per guanyar sempre per KO.

La llei que ha de posar les bases de la formació dels nous ciutadans i la llei que ha de permetre perseguir els propagadors de missatges antidemocràtics constitueixen un termòmetre de la qualitat democràtica. Els que es proclamen patriotes espanyols i celebren el dia de la Hispanitat haurien de ser més coherents i demostrar que estimen de debò la nació que tant diuen defensar.

Etiquetes: